Monedes de la península Ibèrica antiga
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la moneda a la península Ibèrica antiga comença el segle v aC, si bé a la regió l'encunyament globalitzat i la circulació no van començar fins a finals del segle iii, durant la Segona Guerra Púnica.[1] Les monedes cíviques, emeses per ciutats individuals per iniciativa pròpia, van seguir vigents durant els primers dos segles i mig de control romà, fins a mitjan segle I dC.[2] Alguns emperadors romans van fer encunyar monedes no cíviques durant aquest període, i en van seguir encunyant fins al final de les monedes cíviques.[3] Posteriorment, aquestes monedes imperials van ser les úniques que es van encunyar a la península fins l'arribada dels sueus i els visigots.
L'antiga Ibèria estava connectada amb el Mediterrani oriental i central, així que hi ha vincles amb les monedes cíviques gregues, romanes i púniques. Tanmateix, hi ha punts de diferència que reflecteixen les dinàmiques pròpies de la península.[4][5][6][7]