Sagunt
municipi del País Valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sagunt (castellà: Sagunto, oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al segle xix anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Sagunt (ca) Morvedre (Historical) (ca) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | Camp de Morvedre | ||||
Capital de | |||||
Capital | Sagunt | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 70.128 (2023) (531,27 hab./km²) | ||||
Gentilici | Saguntí, saguntina / Morvedrí, morvedrina | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 132 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 49 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sagunt | ||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Batlle | Darío Moreno Lerga (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46500 i 46520 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46220 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46220 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | sagunt.es |
El municipi té dos nuclis principals: el nucli històric de la ciutat, a les faldes del castell i del teatre romà; i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.278 habitants (INE 2017) repartits entre els 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, dels quals la majoria (prop de 40.589, segons INE 2016) viu en el nucli costaner anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres quatre nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.
El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.
La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i la trencadalla, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16,9 °C i 438 mm de precipitació.[1] Al seu terme està el cim del Picaio.[2]
- Límits
Entre les restes arqueològiques de l'antiguitat, conservats en el museu de Sagunt, destaca un capitell de marbre blanc en les volutes del qual apareixen esculpides, en rosassa, dos dofins i entre ells una venera o petxina de les crides de Santiago. En 1882 aquest capitell es trobava abandonat a la seua sort en l'escena del teatre romà. En el suposat temple de Venus, a Almenara (Castelló), van aparéixer alguns carreus amb representacions del dofí i el pectén. La presència dels dofins i les petxines és freqüent en les emissions numismàtiques de Arse-Saguntum, constituint els símbols heràldics més antics de la ciutat assetjada i destruïda per Anníbal en la segona guerra púnica (218 abans de Crist).
Els blasons de Sagunt[3]
Les similituds de l'escut d'armes de Sagunt i València són notòries.
En 1888 Antonio Chabret i Fraga ja es pregunta en la seua coneguda obra (Sagunt, la seua història i els seus monuments): “Desde cuando usa Murviedro el mismo escudo que su vecina Valencia, ni cuando se añadió la corona real y el murcielago...”.. Més tard cita “El más antiguo, en forma de losanje se remonta al año 1412 y su composición se reduce a las barras o bastones rojos de Aragón sobre fondo amarillo, con corona real... A principios del siglo XVII vino a completar el remate de dicho escudo el simbólico murcielago, tan generalizado en otras poblaciones del Reino de Valencia”.
L'escut d'armes de la Ciutat de Sagunt, com hui el coneixem conté, fonamentalment, els quatre pals rojos sobre camp d'or, en forma de losanje per considerar el nom de la Ciutat com a femení. A la destra del rombe apareix una M i a la sinistra una L. Cinc estreles, una flor de lis, corona real.
Després de la conquesta de Morvedre, la vila va adoptar els símbols heràldics del rei aragonés Jaume I. Estant el monarca a Osca en 1250, en presència de Guillem de Moncada, García Romeu, Ximeno de les Falçs i Berenguer de Fuxa s'incorpora Morvedre, al costat de la seua “Terme General”, a la Corona de baix promesa de no separar-la mai d'ella.
Felip III, amb motiu de celebrar les seues noces a Sagunt amb donya Margarita d'Àustria en 1599 va concedir la facultat d'afegir a l'escut d'armes de la llavors vila, cinc estreles d'or que simbolitzen la vigilància i la lleialtat dels seus habitants feia la Corona.
Durant la guerra de Successió Morvedre es va distingir per la seua col·laboració al triomf de la causa del pretendent Felip V. Un dels seus generals, d’Asfield, va demanar al monarca se li concedira a la vila el títol de Lleial, afegint al seu escut una L i una flor de lis, símbol de la Casa de Borbó (Reial decret de 26 de maig de 1706).
“Distinguir á los que se han hecho acreedores de mi favor con sus merecimientos. Y, teniendolos tan especiales la Villa de Murviedro del mi Reyno de Valencia por su particular fidelidad y Servicios: He resuelto por decreto señalado de mi Real mano de veinte y seis de Mayo de este año hacer merced á dicha Villa de que pueda añadir a sus armas una L á la derecha, y una flor de Lis a la izquierda sobre las estrellas que tiene en el escudo de sus armas...”.
Ferran VII, finalitzada la Guerra de la Independència, va concedir la facultat d'afegir a l'escut d'armes de Morvedre una M col·locada a la destra dels pals rojos, formant així, al costat de la L, el lema de Molt Lleial Ciutat de Sagunt que llueix fins als nostres dies.
La bandera de Sagunt[4]
La història de l'ensenya saguntina s'inicia amb la presa de la ciutat de València per les tropes del rei aragonés i comte de Barcelona el 28 de setembre de 1238. Algunes viles es mantenien fidels al rei de València, Abu Djomali Zeyan, entre elles Morvedre. Mentre el conqueridor repartia les terres abandonades entre els seus cavallers, s'organitzen tres cossos de tropa amb més de cinc mil homes amb la missió de sotmetre aquells castells i viles que es mantenien fidels a l'últim rei musulmà. Un d'aqueixos cossos es va presentar davant les muralles de la vila de Morvedre prenent-la, no sense abans trobar la resistència dels seus habitants. Després de l'acció guerrera la vila va ser incorporada al nou mapa polític de la Corona d'Aragó.
El Morvedre cristià va ser donat a l'infant Sr. Pere de Portugal, fill del rei Sr. Sancho I de Portugal i cosí germà del pare de Sr. Jaime, confiant-se la custòdia del castell al capità de la guàrdia real, Asalit de Gudal. Morvedre continue habitada pels seus antics pobladors fins que en 1248 va ser decretada la seua expulsió, a la qual es va oposar enèrgicament l'infant Sr. Pere de Portugal, senyor de la vila i del seu General Terme.
Jaume II va nomenar el seu escuder, Guillem de Santa Coloma, alcaide del castell de Morvedre incloent el Terme General en virtut dels seus rellevants mèrits per decret donat a Osca el 6 de juliol de 1307. El lloc de alcaide no era vitalício, sinó pel temps que al monarca li plaga, amb la fórmula de rigor, per la qual el rei encarrega a tots els seus oficials li tinguen com alcaide i li obeïsquen com a lloctinent seu que era.
Jaume I va concedir a València la seua pròpia ensenya, el "penó de la conquesta", posteriorment ho faria a la resta de les viles reals, entre les quals es trobava Morvedre. La bandera dels quatre pals rojos sobre fons d'or serà un dels símbols de la nostra identitat com a poble. En el saló del plenari de l'Ajuntament s'exposa una còpia fidel de la bandera que concedira Jaume I a la vila de Morvedre.
El 15 de desembre de 1929 els saguntins van ratificar de nou la seua fidelitat a l'ensenya que els concedira el gran rei aragonés. Aquella jornada va ser memorable: la col·locació de la primera pedra del Col·legi Públic "Cronista Chabret" i la benedicció de la bandera brodada per un selecte grup de senyores i senyoretes de la ciutat, còpia exacta de la primitiva (segle XIV) i que Jaume I va atorgar amb l'indiscutible argument històric de proclamar-la nostra Senyera.
En el Llibre d'Actes (23 i 30 de desembre de 1929) de l'Ajuntament llegim: “En el Salón consistorial de la casa capitular, se reunieron el Alcalde y Concejales del Ayuntamiento que se anotan al margen (Baltasar Palanca Masiá, Remigio Santibañez Gorostegui, Ramón Gaspar Huguet, José Andani Boluda, Vicente Arnau Andrés, Salvador Agustí Such, Enrique Rubio Gallur, Manuel Romaní Verdeguer, Vicente Peris Moros, Joaquín Pérez Pérez, Francisco Moros Flors y Juan Martínez Gallego), con asistencia y presididos por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, Don Heraclio Hernández Malillos, con el fin de proceder a la bendición de la Bandera del Ayuntamiento, y haciéndose constar que en atención a que se habia desgastado la Bandera o Senyera de la Corporación Municipal por el uso de muchos años, acordó ésta hacer otra nueva que como continuación de aquella, sirva de estandarte de la Ciudad, se trasladaron a la Iglesia Parroquial de Santa María, en donde y oficiando la misma Don Pascual Llopis, como delegado del Eminentisimo Sr. Arzobispo de la Diócesis, Dr. D. Prudencio Melo Alcaide fué bendecida por el mismo la expresada Bandera con los rituales propios del caso”.
Després de la benedicció de la bandera en Santa María;“los señores Concejales en Corporación, presididos por el Excmo. Sr. Gobernador Civil con la Bandera desplegada a la Casa Capitular, rindiéndose los honores correspondientes, a su entrada a la misma, donde por la mencionada autoridad provincial y el Ayuntamiento se dispuso que, en lo sucesivo sea la repetida Bandera el estandarte que ostente el Ayuntamiento como Senyera de la Ciudad”.
Les actes municipals recullen els noms dels personatges que van acudir a l'acte de benedicció de la nova bandera. Aquests van ser: “El Marqués de Sotelo, Jefe Provincial de la Unión Patriotica y Alcalde de Valencia, Don Primitivo Peire, Ayudante del Excmo. Sr. Capitán General de la III Región Militar representando al mismo, Don Julián Losada Ortega, Delegado Gubernativo, Don Francisco Navarro Romero en representación de la Diputación Provincial, el Sr. Consúl de la República del Uruguay D. Eduardo Martínez Sabater y otras distinguidas Autoridades y Personalidades de la Capital y de la Ciudad”.
De l'antiga Arse a Saguntum
Sagunt, al peu de les Penyes de Pajarito, a la riba occidental del riu Palància, just al nord de la ciutat de València, és una població d'origen ibèric. Es tracta de l'oppidum d'Arse, situada sota el Castell. La tradició n'atribuïa la fundació als grecs de l'illa de Zacint, a la mar Jònica, però aquesta versió no és més que un mite fundacional sense fonament. Els historiadors romans l'esmenten sovint en tractar la Segona Guerra Púnica, que començà justament amb el setge de Sagunt.
La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle iii aC, Sagunt constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània.[5] Ja en aquella època, hi havia comerciants de Sagunt que vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat emmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.
El Tractat de l'Ebre va finalitzar la Primera Guerra Púnica marcant els límits de la influència entre Cartago i Roma en l'Ebre, i segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[6] en canvi Polibi no ho esmenta. La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.
Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.[7]
Edat mitjana
Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Aquest canvi de nom va ser possible gràcies al fet que durant l'antiguitat tardana Saguntum es va despoblar totalment, fins al punt que va perdre fins el nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).
El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[8] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.
L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per Jaume el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la Guerra dels Dos Peres.[9] Després de la Pau de Morvedre es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el 1364 pel regne de València, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells arribant a assetjar València. Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós i per mar d'Olf de Pròixida[10] els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el 14 de setembre de 1365.[11]
Edat Moderna i Contemporània
A l'inici del XIX, durant les guerres napoleòniques, durant la batalla de Sagunt el mariscal Louis Gabriel Suchet conquerí la ciutat de camí a València.[12]
En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.
El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com a Restauració borbònica. El rei Alfons XII li concedix el títol de ciutat a la ja "Molt Il·lustre i Lleial Vila" per haver sigut la primera població en reconèixer-lo com a rei.
A principis del segle xx es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.
La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la ThyssenKrupp.
Sagunt tenia 65.821 habitants l'any 2008, sent la quarta ciutat de la província de València per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del segle xx, formant el nucli urbà actual del Port de Sagunt.
En el nucli històric de Sagunt és comú l'ús del valencià, mentre que en el Port el castellà és la llengua predominant.
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[lower-alpha 1] | ||
---|---|---|
Font: Institut Nacional d'Estadística |
Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[13] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2019 | 2020 |
Població | 56.756 | 57.017 | 57.741 | 58.287 | 60.488 | 61.823 | 62.702 | 63.359 | 65.821 | 66.070 | 66.259 | 65.595 | 65.238 | 65.190 | 65.003 | 66.140 | 64.439 | 66.140 | 67.173 |
Font: Argos.gva.es
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 12 representants del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 3 d'Iniciativa Portenya (IP), 2 de Vox, 2 de Compromís i 1 d'Esquerra Unida-Unides Podem.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Darío Moreno Lerga | 13.798 | 43,88% | 12 (+5) | ||
Partit Popular | María Isabel Sáez Martínez | 6.028 | 19,17% | 5 (+2) | ||
Iniciativa Portenya | Manuel González Sánchez | 3.762 | 11,96% | 3 (-2) | ||
Vox | Alejandro Vila Polo | 2.508 | 7,98% | 2 (+1) | ||
Compromís per Sagunt-Acord per Guanyar | Josep Maria Gil Alcamí | 2.488 | 7,91% | 2 (-3) | ||
Esquerra Unida - Unides Podem | Roberto Rovira Puente | 2.256 | 7,17% | 1 (-1) | ||
Altres candidatures[lower-alpha 2][lower-alpha 3] | 607 | 1,93% | 0 ( -2) | |||
Vots en blanc | 279 | 0,9% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 31.726 | 100 % | 25 | |||
Vots nuls | 237 | |||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 31.963 | 63,7%** | ||||
Abstenció | 18.190* | 36,3%** | ||||
Total cens electoral | 50.153* | 100 %** | ||||
Alcalde: Darío Moreno Lerga (PSPV) (17/06/2023) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (12 vots del PSPV-PSOE[14]) | ||||||
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
Des de 2019 l'alcalde de Sagunt és Darío Moreno Lerga del PSPV-PSOE.[15][16]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Manuel Carbó Juan | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Garcia Felipe Francisco Crispín Sanchis[17] |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
28/05/1983 21/05/1984 |
Dimissió/renúncia -- |
1987–1991 | José Garcia Felipe | CIPS | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Manuel Girona i Rubio | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Manuel Girona i Rubio Silvestre Borràs Azcona |
PSPV-PSOE PP |
17/06/1995 09/04/1997 |
Moció de censura PP+UPV-BN+CDS+CIPS -- |
1999–2003 | Silvestre Borràs Azcona | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Glòria Calero Albal | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Alfredo Castelló Sáez | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Alfredo Castelló Sáez Sergio Ramón Muniesa Franco |
PP PP |
11/06/2011 23/10/2014 |
Dimissió/renúncia -- |
2015–2019 | Quico Fernández Carrasco | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Darío Moreno Lerga | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Darío Moreno Lerga | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[16] |
L'economia de Sagunt està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. El cultiu de secà consistix en garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers; entre el regadiu destaquen el taronger i altres arbres fruiters.
Fins al segle xix, va ser una població essencialment vinícola que exportava vi i aiguardent a França; però a principis d'eixe segle, degut a la destrucció dels vinyers a causa de la fil·loxera i a la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.
L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.
A principis del segle xx, amb la industrialització, va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.
Monuments civils
- Castell de Sagunt
- Alqueria de l'Aigua Fresca
- Teatre romà de Sagunt
- Torre del Grau Vell (fortí)
- Museu Arqueològic del Teatre Romà
- Torre de Sant Roc
- Jueria o Call
- Museu Històric de Sagunt (MUHSAG)
- Ajuntament
- Molí fortificat Torre Gausa
- Castell de Cárcel
- Nucli antic de la Vila de Sagunt
- Via del Pòrtic
Monuments religiosos
- Església Arxiprestal de l'Assumpció de Santa Maria.
- Església d'El Salvador
- Ermita de la Sang
- Ermita de Sant Miquel
- Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés
- Ermita de Sant Roc
- Ermita de la Magdalena. Situada al carrer del Castell, en aquesta ermita també es venera Sant Blai. Està adossada pel fons i un dels seus costats a habitatges particulars, mentre que de l'altre lateral arranca un arc de pedra de la jueria. Restaurada al costat d'altres ermites de la ciutat en 2012, es troba en bon estat. És un temple de reduïdes dimensions, amb façana rectangular llisa i molt senzilla, que remata en acroteri amb una espadanya de mig punt —afegida en una interven-ció de 1960— amb la seua campana i creu de forja. La porta d'accés és de llinda i emplanxada amb el corresponent espiell. Sobre ella hi ha un retaule ceràmic amb la imatge de la santa i, a banda i banda, sòcols amb el nom de l'ermita. El fosc interior té sòl de llosetes i unes dimensions aproximades de 3 m per 2 m. La fornícula principal de l'altar alberga una imatge de Sant Blai; la imatge de Santa Maria Magdalena, xicoteta i ben tallada, es troba en una capelleta envidrada al late-ral dret.
- Ermita dels Dolors
- Monestir de la Mare de Déu al peu de la Creu o de Santa Anna
- Marjal dels Moros. Espai protegit ZEPA, una zona humida inclosa en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, situada entre els termes municipals de Puçol i Sagunt, on es troben moltes espècies d'aus que la convertixen en una zona d'interés ornitològic, equipada amb tres miradors per a l'observació d'aus.[18][19]
- Muntanya de Romeu. Espai forestal litoral mediterrani poblat amb pins (Pinus halepensis), llentiscles (Pistacia lentiscus), romers (Rosmarinus officinalis), espígols (Lavandula angustifolia), i per on discorre el sender Ruta dels Senglars. Actualment es reivindica la seua conversió en Paratge Natural Municipal.[20][21]
Honors i Distincions de l'Ajuntament de Sagunt[3]
El Ple de l'Ajuntament de Sagunt, en la sessió del dia 28 de febrer de 2017, va aprovar inicialment el Reglament d'honors i distincions i transcorregut el termini per a formular reclamacions i suggeriments, i tenint en compte que no s'ha presentat cap, s'entén definitivament adoptat l'acord fins llavors provisional, per la qual es publica el text íntegre d'aquest Reglament en el que en el CAPÍTOL I.- dels Títols i Condecoracions Oficials de l'Excm. Ajuntament de Sagunt en el seu article 1.- L'Excm. Ajuntament de Sagunt podrà atorgar amb caràcter oficial, per a premiar o reconéixer els especials mèrits de qualsevol índole i/o serveis extraordinaris, les següents condecoracions: Primer: Fill/a Predilecte/a o Adoptiu/a de Sagunt Segon: Alcalde/sa o Regidor/a Honorari/a de l'Ajuntament Tercer: Medalla de la Ciutat en tres diferents categories: - Medalla d'Or - Medalla de Plata - Medalla de Bronze I és per això que en el CAPÍTOL VII.- Registre. Article 25.- Es portarà un Registre -Llibre d'Or de la Ciutat- on constaran totes les condecoracions que es concedeixen, signant l'afavorit i l'Alcalde. El Llibre es dividirà en tantes seccions com són les distincions honorífiques que puga atorgar l'Ajuntament, inscrivint per ordre cronològic indicant, en el seu cas, la seua duració.
Fills Predilectes
1956. Joaquín Rodrigo Vidre
1988. Santiago Bru y Vidal
2010. Mario Monreal
Fills Adoptius
1868. Praxedes Mateos Sagasta
1876. Francisco de Laguardia
1876. Luis Dabán
1890. Salvador Giner
1916. Ramón de la Sota y Llano
1916. Aznar y Tutor, Luis María de
1954. José Antonio Giró de Velasco (retirat 2015)
1955. Francisco Sánchez Castañer
1982. Victoria Kamhi de Rodrigo
1994. Vicente Rojo Lluch
2009. Emilio Llueca Úbeda
2009. Rene Marigil de Mingo.
2020. Ramón Lapiedra.
2022. Vicent Vayà i Pla
2024. Francisco Campillo
Alcalde o Regidor honorfic
1973. Masip Gómez, Vicente.
Medalla d'Or de la Ciutat
1965. Francisco Franco Bahamonde. Retirada 2015
1988. Lira Saguntina
1991. Caja Sagunto
1992. Cofradía de la Sangre de Nuestro Señor Jesucristo
1994. Dominicas de la Anunciata
1996. Joaquín Rodrigo Vidre
2020. CD Acero
2020. Otorgamiento título Medalla de Oro según reglamento de honores y distinciones a instituciones destacadas en la lucha contra la Covid-19
2021. Sociedad de Cazadores de Sagunto
2021. COMUNIDAD DE REGANTES
2022 Atletico Saguntino
2022. Sociedad Vitivinícola de Sagunto
Medalla d'Argent de la Ciutat
2017. Antonio Morcillo Jiménez
2017. Luís Madrid Blánquez
2018. CARMEN ARANEGUI GASCÓ
2018. ARTURO GONZÁLEZ SÁNCHEZ
2018. CARMEN LEAL
2019. Vicente Madrid blaquez
2021. Victoria Belis Herreras
2021. Angel Olmos
2022. Manuel Hernandez
2022. Juan Picazo
2022. Kike León
2022. Vicotria Sevilla
2022. Rosa Graells
2022. Concha Cañete
2023. Sento Llobell Bisbal
2023. Julián Antonio López Martínez
2023. Evangelina Rodríguez Cuadros
2023. Dolors Llobet Nualart
- Francesc Maresme (1379-1463), religiós cartoixà i prior de la Cartoixa de Vall de Crist
- Lluís Mercader (1444-1516), religiós cartoixà i bisbe de Tortosa.
- Josep Romeu i Parras (1778-1812), guerriller.
- Antoni Chabret i Fraga (1846-1907), cronista, historiador i metge.
- Francesc Mora i Berenguer (1875-1961), arquitecte.
- Julià Palanca i Massià (1883-1964), músic i compositor.
- Joaquín Rodrigo (1901-1999), músic i compositor.
- Ferran Escrivà i Cantos (1905-1977), pintor i dibuixant.
- Anita Blanch (1910-1983), actriu.
- Jaume Bru i Vidal (1922-2000), poeta, cronista i historiador.
- Emèrit Bono i Martínez (1940-), economista i polític.
- Josep Lluís Blasco i Estellés (1941-2003), filòsof, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i polític valencianista.
- Rafael Català i Moros (1944-), poeta.
- Emili Llueca Úbeda (1949-2008), periodista, cronista i historiador.[22]
- Victòria Civera (1955-), artista i pintora.
- Manuel Bellver i Bayo (1956-), artista plàstic i poeta.
- Alfons López Tena (1957-), jurista.
- Antoni Gómez i Giménez (1960-), poeta i periodista.
- Emilia Matallana Redondo (1961-), bioquímica i professora de la Universitat de València.
- Begonya Mezquita Ramírez (1968-), poetessa.
- Maria Josep Picó (1973-), periodista.
- David Navarro (1980-), futbolista.
A Sagunt hi ha dos clubs d'handbol d'important nivell i prestigi, el BM Morvedre femení, que es troba en la màxima divisió estatal i disputa els seus partits en el pavelló René Marigil; i el Fertiberia Port de Sagunt, que des de la temporada 1999-2000 se troba en Primera Divisió Nacional,[23] i disputa els seus partits en el Pavelló Municipal de Sagunt.
Pel que fa al futbol, al nucli històric trobem l'Atlètic Saguntí, que actualment milita a la Tercera Divisió, després d'haver passat per la Segona Divisió B, i el Sagunt Futbol Base, de 1a Regional. Al Port de Sagunt destaca el CD Acer, que a pesar d'aglutinar molts esportistes en les seues respectives estructures, el primer equip es troba en Regional Preferent.
Així mateix també hi ha dos clubs de bàsquet, el Bàsquet Sagunt-C.B. Morvedre, que en els últims temps està agafant gran interès en el municipi a causa dels seus constants ascensos de categoria, i el C.B. Port, del nucli d'El Port.
En l'àmbit d'esports d'equip també hi ha clubs de voleibol, el Stella Maris i futbol sala, el C.D. Ibèric. D'altra banda també hi ha clubs d'atletisme, escacs, gimnàstica, lluita, natació, tennis de taula, judo, i pràcticament de quasi totes les categories esportives existents, que representen el nom de la ciutat a escala regional, nacional, i inclús en alguns casos internacional, cas de: l'Handbol Sagunt, representants del club de lluita Ares que disputen competicions internacionals, o d'importants atletes locals com Sandra Jiménez.