Mosterià
cultura arqueològica del Paleolític mitjà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós. Rep aquest nom pel jaciment a la cova de Lo Mostièr, situada a Paisac lo Mostièr (Peyzac-le-Moustier), al Perigord (departament de Dordonya, Aquitània).[1]
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | paleolític mitjà |
Epònim | Lo Mostièr |
Inici | mil·lenni CCCXIII aC |
Fi | fa 40.000 anys |
Seguit per | Baradostià |
Deriva directament, amb tota probabilitat, de la cultura anomenada acheulià i les seves contemporànies.
Apareixen destrals bifacials, triangulars o cordiformes, puntes, peces amb mosques, rascadors, peces denticulades, ganivets de dors rebaixat tallats en amples ascles de pedra, burins, raspadors i perforadors.
Els investigadors Henri Breuil, Denis Peyrony, François Bordes, L. i S. Binford, P. Mellars, N. Rolland, H. Dibble i E. Böeda van analitzar aquest període i, finalment, es va establir una classificació del mosterià en els cinc tipus següents: de tradició aucheliana (A i B), mosterià típic, charentià o Quina Ferrassie, mosterià de denticulats i basconià o Olha.
El mosterià evolucionat és un model cultural avançat del mosterià, desenvolupat ja al paleolític superior, i que es confon i es classifica dins el solutrià.[2]