Mudèjar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
A aquests musulmans, se'ls permeté seguir practicant la seua religió, utilitzar la seua llengua i mantenir els seus costums. Durant l'edat moderna, a partir de la Pragmàtica de conversió forçosa de 1502 a la Corona de Castella[1] foren obligats a convertir-se al cristianisme, passant així a denominar-se moriscos.
Els mudèjars protagonitzaren tres revoltes entre els anys 1244 i 1276 al sud del regne de València, liderades pel cabdill al-Azraq. Aquestes revoltes arribaren a posar en greu perill la formació del regne.