Màquina de rotors
From Wikipedia, the free encyclopedia
En criptografia, una màquina de rotors és un dispositiu electromagnètic de xifratge de flux, que es fa servir per xifrar i desxifrar missatges secrets/ocults. Les màquines de rotors van ser una de les últimes novetats en criptografia en un període prominent de la història. L'ús d'aquestes màquines va ser principalment des dels anys vint fins als setanta. L'exemple més famós és la màquina xifrada alemanya Enigma. Els missatges van ser desxifrats pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, produint un codi d'intel·ligència anomenat ULTRA.
L'element principal és un joc de rotors, també conegut com a rodes o tambors; discs rotatoris amb una formació de contactes elèctrics en cada costat. El cablejat entre els contactes feia servir una substitució de lletres, reemplaçant-les de forma complexa. Per si mateix, això oferia per una part seguretat, però després d´encriptar cada lletra, els rotors avançaven posicions, canviant la substitució. Això vol dir que una màquina de rotors produeix un xifrat complex de substitució polialfabètica que canvia amb cada tecla que es prem.