Màxim i mínim (elements)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En matemàtiques, i particularment en teoria de l'ordre, donat un conjunt parcialment ordenat ( A , ≤), un element a ∈ A és l'element màxim de A si qualsevol altre element de a és menor o igual que ell, és a dir, si per a tot x ∈ a , a ≤ x.
No s'ha de confondre amb Màxims i mínims. |
Un element mínim es defineix dualment, com aquell a ∈ A tal que qualsevol altre és major o igual que ell, és a dir, tal que per a tot x ∈ a , a ≤ x .
La propietat de antisimetria de la relació d'ordre ≤ assegura que d'existir un element màxim o mínim en un conjunt, aquests són únics.