Nòmada
humans sense habitatge fixe / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.[1] Modernament, es parla també dels nòmades del coneixement, persones capaces d'adaptar-se a nous reptes i a entorns laborals canviants.[2]
Aquest hàbit és un estil de vida, una manera de subsistència i té una organització social, política, religiosa, administrativa i econòmica adaptada. El nomadisme en designa una de les formes de subsistència més antigues i llargues del desenvolupament humà.[3] Si bé la humanitat sencera va ser nòmada durant tota la prehistòria, per a molts el nomadisme representa un estat primitiu del desenvolupament humà, el cert és que el nomadisme continua vigent i, al contrari, és tan vàlid i dignificant com el sedentarisme. És gràcies al nomadisme que es va poblar el planeta durant mil·lennis i que la humanitat va sobreviure i es va adaptar a fenòmens naturals com les glaciacions o territoris hostils com els deserts.
La humanitat va viure en estat nòmada durant tot el paleolític, i no va ser fins al mesolític que, a poc a poc, va començar a esdevenir seminòmada per començar a sedentaritzar-se durant el neolític quan es va desenvolupar l'agricultura i la ramaderia.[4] Caçadors i recol·lectors que viatjaven constantment darrere els animals dels quals s'alimentaven, guiats principalment per la seva intuïció. Si es parteix del fet que la prehistòria és el temps més llarg de la humanitat (fins a 250 milers d'anys des de l'evolució humana), es pot dir que l'ésser humà ha viscut més temps sobre el planeta com a nòmada que com a sedentari. Això no significà l'extinció del nomadisme que continua existint als cinc continents. Les grans societats nòmades practiquen també la ramaderia i la causa del desplaçament cal trobar-la en la mobilitat del bestiar a la cerca de pastures, com encar subsisteix en el fenomen de la transhumància al Pirineu. Tot i això, el pas del nomadisme al sedentarisme va significar un canvi capital i sense precedents en tots els àmbits de l'Homo sapiens sapiens.[5]
El nomadisme s'associa habitualment a una organització social de tipus patriarcal.[6] Alguns pobles del desert, com els beduïns o els tuaregs i també d'altres de les estepes de l'Àsia central, encara practiquen aquest mode de vida malgrat que els estats que travessen els intenten sedentaritzar.