Neró
emperador romà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Neró Claudi Cèsar August Germànic (llatí: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (llatí: Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia. El seu regnat com emperador va ser entre el 13 d'octubre de 54 i el 9 de juny de 68 i va marcar el final de la dinastia julioclàudia. Nascut del matrimoni entre Cneu Domici Ahenorbarb i Agripina la Menor, va accedir al tron després de la mort del seu oncle Claudi, qui anteriorment l'havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Claudi Tiberi Germànic.
Per a altres significats, vegeu «Neró (desambiguació)». |
Nom original | (la) Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus (la) Nero Claudius Drusus Germanicus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Lucius Domitius Ahenobarbus 15 desembre 37 dC Àntium (Imperi Romà) |
Mort | 9 juny 68 dC (30 anys) Roma |
Causa de mort | Consensual homicide (en) (Dessagnament ) |
Sepultura | Mausoleum of the Domitii Ahenobarbi (en) |
5è Emperador romà | |
13 octubre 54 dC – 9 juny 68 dC ← Claudi – Galba → | |
Senador romà | |
Cònsol romà | |
Dades personals | |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Ocupació | poeta, polític, militar |
Període | Alt Imperi Romà |
Altres | |
Títol | August |
Família | Dinastia julioclàudia, Domici Ahenobarb i Claudii Nerones |
Cònjuge | Sporus Clàudia Octàvia (53 dC–62 dC), divorci Popea Sabina (62 dC–65 dC), mort del cònjuge Messal·lina Estatília (66 dC–68 dC), mort |
Parella | Clàudia Acté |
Fills | Clàudia Augusta ( Popea Sabina) |
Pares | Gneu Domici Ahenobarb i Claudi i Agripina II |
Parents | Rufrius Crispinus (fillastre) |
Durant el seu regnat va centrar la major part de la seva atenció en la diplomàcia i el comerç, i va intentar augmentar el capital cultural de l'Imperi a través de la construcció de diversos teatres i la promoció de competicions i proves atlètiques. Diplomàticament i militar el seu regnat està caracteritzat per l'èxit contra l'Imperi Part, la repressió de la revolta dels britànics de 60-61 i una millora de les relacions amb Grècia. L'any 68 va tenir lloc un cop d'estat en què van estar involucrats diversos governadors, després del qual, aparentment, el van forçar a suïcidar-se.[lower-alpha 1]
El regnat de Neró s'associa a la tirania i l'extravagància.[lower-alpha 2] Se'l recorda per una sèrie d'execucions sistemàtiques, incloent-hi la de la seva pròpia mare[lower-alpha 3] i la del seu germanastre, i sobretot per la creença generalitzada que mentre Roma cremava, ell estava component amb la seva lira,[lower-alpha 4] a més de veure'l com un implacable perseguidor dels cristians. Aquestes característiques es basen fonamentalment en els escrits dels historiadors Tàcit, Suetoni i Cassi Dió. Poques de les fonts antigues que han sobreviscut el descriuen de manera favorable,[lower-alpha 5] encara que sí que n'hi ha algunes que relaten la seva enorme popularitat entre el poble romà, sobretot a Orient.[1]
La versemblança dels documents que relaten els tirànics actes de Neró són motiu de controvèrsia entre alguns historiadors. Separar la realitat de la ficció, en relació amb els escrits clàssics, pot resultar difícil.[lower-alpha 6]