Nimrod (personatge del Gènesi)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En el capítol desè del Gènesi, Nimrod (hebreu: נִמְרֹד בן-כּוּשׁ, Nimrōd ben Kûš) és un fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè. Segons la tradició bíblica fou el primer cabdill de la Terra. Era un valent caçador que rebia el favor del Senyor. La tradició jueva i musulmana diuen que va fundar Babilònia fa quatre mil cinc-cents anys, i que també va construir la famosa torre de Babel.[1] La seva filla Azurad es va casar amb Éber, que va refusar ajudar Nimrod amb la torre i per això el seu idioma (l'hebreu) es va mantenir pur.
Dades ràpides Tipus, Context ...
Tipus | personatge bíblic humà |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Gènesi 10 |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | monarca i caçador |
Religió | cap valor |
Nacionalitat | Shinar (en) |
Naixement | 1751 aC |
Mort | 1638 aC |
Família | |
Pare | Cuix |
Fills | Eliezer (en) i Faroa |
Altres | |
Càrrec | monarca |
Tanca
Va començar dominant Babel, Èrec, Accad i Calan, a les terres de la Xinar. Després, va estendre els seus dominis a Assur, on hi va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah i la capital Ressen, entre Nínive i Quèlah.