Nòrdics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els nòrdics foren un grup ètnic germànic[1] que parlaven diverses varietats de nòrdic antic[2] i que habitaven a Escandinàvia[3] durant els segles viii i xi.[4] El nòrdic antic és una llengua pertanyent a la branca germànica del nord[2] de les llengües indoeuropees, i és l'embrió de les llengües escandinaves modernes.
Nòrdic o normand significa "home del nord" i s'aplica principalment a les tribus que vivien al sud i centre d'Escandinàvia. Històricament, "nòrdic" o "normand" podria definir qualsevol persona d'Escandinàvia de l'alta edat mitjana, tot i que, com avui en dia, Noruega, Dinamarca i Suècia eren considerades nacions diferents.[1]
Els vikings nòrdics van establir assentaments o fundar estats a Anglaterra, Escòcia, Islàndia, Gal·les, les illes Fèroe, Finlàndia, Irlanda, Rússia, Groenlàndia, França, Bèlgica, Ucraïna, Estònia, Letònia, Lituània, Alemanya, Polònia, i Canadà[5][6] així com a Itàlia del sud.[7]