Observatori de l'Ebre
edifici de Roquetes / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Observatori de l'Ebre, anteriorment Observatori de Física Còsmica de l'Ebre (OE), és un institut universitari i centre de recerca de la Universitat Ramon Llull (URL) associat i coordinat amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), des de l'inici d'aquest organisme. Creat el 1904, està ubicat al municipi de Roquetes, al Baix Ebre.[1]
Observatori de l'Ebre | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Observatori astronòmic i centre de recerca | |||
Construcció | 1904 | |||
Característiques | ||||
Altitud | 52 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Roquetes (Baix Ebre) | |||
Localització | C. Horta Alta, 36-38 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 13438 | |||
Lloc web | obsebre.es… | |||
Va ser fundat el 1904 per Ricardo Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà, depenent en aquell moment de la Companyia de Jesús.[2] Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, magnètica, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, que efectua sondatges aerològics i registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electroestàtic de l'atmosfera.
Ha estat capdavanter en la introducció de les noves teories i tècniques d'observació de la interacció sol-terra, cosa que li ha valgut el reconeixement internacional, però va patir greus desperfectes durant la Guerra civil espanyola. El director Antoni Romañà i Pujó (1939-1970) el va reconstruir i ampliar. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Els edificis on s'ubica són una obra del municipi de Roquetes (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Són edificis de diferents tipus i formats dins d'un bosc. Són de plantes quadrades o rectangulars. La major part d'aquests edificis són de petites dimensions, normalment d'un sol pis d'alçada, excepte l'edifici on es troben les oficines (de tres pisos i coberta plana, com la majoria d'ells), i, fonamentalment, l'anomenat pavelló Landerer (el primer que es troba al pujar per l'escala), de tres pisos d'alçada i d'un notable caire neoclàssic, amb columnes pseudodòriques al porxo d'entrada i pilastres pseudojòniques a les cantonades, així com quatre columnes amb capitells corintis situades a la gran sala quadrada interior, antiga sala museu.[3]