Oganessó
element químic amb nombre atòmic 118 / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'oganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118. Fou sintetitzat per primera vegada el 2002 per un equip mixt de científics russos i estatunidencs a l'Institut Unificat de Recerca Nuclear (JINR) de Dubnà, prop de Moscou (Rússia). El desembre del 2015 fou reconegut pel Grup de Treball Conjunt de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), juntament amb tres altres elements nous. El 28 de novembre del 2016 li fou assignat un nom formalment.[10] El nom fou triat en honor de Iuri Oganessian, que ha contribuït de manera important al descobriment dels elements més pesants de la taula periòdica. Era tan sols la segona vegada a la història que un element rebia el nom d'un científic viu en el moment de l'anomenament, després del seaborgi, i és l'únic element anomenat en honor d'una persona viva avui en dia.[11]
Oganessó | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
118Og | |||||||||||||
| |||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||
Desconegut | |||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||
Nom, símbol, nombre | oganessó, Og, 118 | ||||||||||||
Grup, període, bloc | 18, 7, p | ||||||||||||
Pes atòmic estàndard | [294] | ||||||||||||
Configuració electrònica | [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p6[1] (predicció) 2, 8, 18, 32, 32, 18, 8 (predicció)[1] | ||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||
Fase | Sòlid (predicció) | ||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
13,65 (predicció)[2] g·cm−3 | ||||||||||||
Punt d'ebullició | 350 ± 30 (extrapolació)[1] K, 80 ± 30 °C | ||||||||||||
Punt crític | 439 (extrapolació)[3] K, 6,8[3] MPa | ||||||||||||
Entalpia de fusió | 23,5 (extrapolació)[3] kJ·mol−1 | ||||||||||||
Entalpia de vaporització | 19,4 (extrapolació)[3] kJ·mol−1 | ||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||
Estats d'oxidació | −1 (predicció),[4] 0, +2[5], +4[5], +6[4] | ||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 75 ± 155 (extrapolació)[1] kJ·mol−1 | ||||||||||||
2a: 1,450 (extrapolació)[6] kJ·mol−1 | |||||||||||||
Radi atòmic | 152 (predicció)[2] pm | ||||||||||||
Radi covalent | 157 (predicció)[7] pm | ||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||
Nombre CAS | 54144-19-3[8] | ||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||
Article principal: Isòtops de l'oganessó | |||||||||||||
|
L'àtom d'oganessó és radioactiu i molt inestable i des del 2005 tan sols se n'han detectat cinc (possiblement sis) de l'isòtop oganessó-294,[12] cosa que ha limitat molt els experiments per determinar-ne les propietats i els compostos que pot formar. Tanmateix, els càlculs teòrics han ofert moltes prediccions, incloent-n'hi algunes de sorprenents. Per exemple, malgrat que l'oganessó forma part del grup 18 (gasos nobles), és possible que sigui força reactiu, a diferència dels altres elements d'aquest grup.[13] Abans es creia que en condicions normals és un gas, però ara es considera probable que sigui un sòlid a causa dels efectes relativistes.[13] En la taula periòdica, és un element del bloc p i l'últim del període 7.