Pavelló auricular
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pavelló auricular, o aurícula és la part visible de l'orella externa.[1] El pavelló auricular és una estructura cartilaginosa (composta per cartílag i pell) la funció és captar les vibracions sonores i redirigir cap a l'interior de l'oïda. Es connecta amb el conducte auditiu extern.
Per a altres significats, vegeu «Orelles (alga)». |
Superfície lateral del pavelló auricular | |
Pavelló auricular humà | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | auricula |
Part de | orella externa |
Sistema | Sistema auditiu |
Artèria auricular anterior, artèria auricular posterior | |
Ganglis limfàtics pre i post auriculars, ganglis de la paròtide i cadena cervical | |
Innervació | Nervi trigemin |
Identificadors | |
MeSH | D054644 |
TA | A15.3.01.002 |
FMA | 56580 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.1034 |
EB Online | science/auricle-ear |
Terminologia anatòmica |
Molts animals són capaços de moure a voluntat el pavelló auricular cap a la direcció de la qual procedeix el so (per exemple, els gossos). En canvi, el pavelló auricular humà és molt menys mòbil; però no manca totalment de moviment, ja que no es posseeix control voluntari dels músculs sobre la seva orientació. Alguns subjectes poden aconseguir moure les seves orelles lleument sota entrenament. A mesura que l'ésser humà envelleix, les orelles continuen el seu creixement, el lòbul cau per gravetat prenent majors proporcions i l'accés al canal auditiu, el glop i l'antitrague adquireixen més pilositat.
Sense l'existència d'aquesta estructura helicoidal, que com un embut canalitza el so, les ones frontals arribarien a l'oïda de forma tangencial i el procés d'audició resultaria menys eficaç, ja que gran part del so es perdria:
Part de la vibració no penetraria en l'oïda, part de la vibració rebotaria sobre el cap i tornaria en la direcció de la qual procedia (reflexió), i part de la vibració aconseguiria envoltar el cap i continuar el seu camí (difracció).
El pavelló té aquesta forma perquè li permet captar i dirigir les ones sonores cap a l'orella mitjana on es troba el timpà.[2]