Orfeu i Eurídice
From Wikipedia, the free encyclopedia
Orfeu i Eurídice (en italià: Orfeo ed Euridice, en francès: Orphée et Eurydice) és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu. Pertany al gènere de azione teatrale (acció teatral), que implica que l'òpera es basa en un tema de la mitologia i utilitza danses i cors.[1] La peça es va estrenar a Viena en 1762. És una de les primeres obres en què Gluck plasma la seua intenció de reformar l'òpera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acció dramàtica reflectiren la senzillesa i el poder de la tragèdia grega. Al mateix temps, va intentar reemplaçar els recargolats arguments i la complexitat de la música, característiques de l'òpera seriosa, per una "noble senzillesa" en la música i el drama.[2]
Il·lustració de la portada de la primera edició impresa (París, 1764) de la versió original d'Orfeu i Eurídice | |
Títol original | Orfeo ed Euridice / Orphée et Eurydice |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Christoph Willibald Gluck |
Llibretista | Raniero de Calzabigi |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià / francès |
Basat en | Un tema de la mitologia grega (Virgili ) |
Creació | 1762 |
Data de publicació | segle XVIII |
Gènere | azione teatrale |
Parts | 3 |
Catalogació | GluckWV GluckWV 1.30 |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 5 d'octubre de 1762 / 2 d'agost de 1774 |
Escenari | Burgtheater de Viena / Académie royale de musique, París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 4 de novembre de 1780, Teatre de la Santa Creu, Barcelona (estrena a Espanya), en italià |
Estrena al Liceu | 5 de desembre de 1889 |
Pensada originàriament per a un llibret en italià, Orfeu i Eurídice deu molt al gènere de l'òpera francesa, particularment pel seu ús de recitatius amb acompanyament i una absència general de virtuosisme vocal. De fet, dotze anys després de la seua estrena, Gluck va adaptar l'òpera, acomodant-la als gustos del públic parisenc en l'Académie Royale de Musique. Aquesta nova adaptació de l'obra va rebre el nom francès d'Orphée et Eurydice, i va suposar múltiples canvis en el repartiment vocal, més propers al gust francès.
Sense dubte, Orfeo ed Euridice és l'obra més popular de Gluck,[2] i l'òpera més antiga del repertori operístic internacional que es representa assíduament. S'ha representat a tot el món i en tots els temps. Ha afavorit la seva presència l'economia de mitjans que requereix, amb només tres -o quatre- personatges, escenografia senzilla de realitzar i, per descomptat, amb la música exquisida de Gluck.
No obstant això ha sofert nombrosos canvis i fins i tot alguns han atemptat la seva integritat. Escrit inicialment el paper principal per castrato, tot i que Gluck, en la seva reforma, no volia utilitzar aquesta veu (s'hi va veure obligat pel Teatre de la Cort de Viena), el paper va ser canviat per a tenor quan Gluck va presentar l'òpera a París, a més, li va afegir nombroses escenes, va allargar el ballet, com era lògic a París, va traduir el text de Calzabigi al francès, amb versos afegits de Pierre-Louis Moline, i així va entrar al repertori de l'òpera francesa. Mentrestant, a Itàlia, on no es comprenia el sentit de la reforma de Gluck, s'afegien àries da capo a la massa austera partitura.[3]