Organització Nacional
From Wikipedia, the free encyclopedia
Organització Nacional és el nom que rep en la història de l'Argentina el període comprès entre la derrota del règim rosista en la Batalla de Caseros, ocorreguda en 1852, i l'accés al poder de l'anomenada Generació del 80, al voltant de l'any 1880.[* 1][* 2]
En aquest període es va definir l'enfrontament històric entre el Partit Federal i el Partit Unitari, enfrontats en les guerres civils argentines, organitzant-se definitivament el país com una federació de províncies. Es van produir canvis profunds en la configuració de l'Estat argentí:
- es va sancionar la Constitució Nacional de 1853, que va permetre constituir una república federal amb autoritats nacionals;
- va tenir lloc la Guerra contra el Paraguai que va modificar els equilibris regionals;
- es van produir les últimes guerres civils argentines que van derrotar definitivament als cabdills i els gautxos;
- es va realitzar l'anomenada Conquesta del Desert contra els pobles indígenes, triplicant el territori nacional;
- es va resoldre la «qüestió capital» amb la federalització de Buenos Aires;
- es va iniciar el moviment d'immigració ultramarina que modificaria radicalment la població del país;
- es van modernitzar les comunicacions internes (iniciant-se la construcció de la xarxa ferroviària argentina) i les externes, amb la construcció de noves instal·lacions portuàries;
- es va estendre l'educació primària gratuïta, es van crear gran quantitat d'escoles primàries i secundàries;
- es van sancionar les lleis de terres que van promoure el latifundi i van limitar l'accés a la propietat rural dels immigrants i la població nativa.
El període es divideix clarament en dos parts molt diferents entre si:
- Durant els deu primers anys, l'Argentina va estar de fet dividida en dos estats, la Confederació Argentina i l'Estat de Buenos Aires, cadascun amb les seves autoritats i legislació pròpies.
- Després de dues guerres entre els dos estats, que van finalitzar respectivament amb les derrotes de Buenos Aires en la Batalla de Cepeda de 1859 i de la Confederació en la Batalla de Pavón de 1861, el país es va unificar definitivament. Sobre el final del període es va constituir el Partit Autonomista Nacional, establint una nova hegemonia nacional que el mantindria en el poder sense alternances durant quaranta-dos anys.