Pâté gros bords
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pâté gros bords, o pâté, és una preparació genèrica de la cuina llemosina que consisteix a fer una mena de coques o panades, amb massa de pa gruixuda o bé amb pasta fullada, i que generalment s’omplien de carn i patata. Una de les variants més populars n’és el pâté de pommes de terre o pastis de treflas. També se'n fan versions dolces, que sempre es farceixen amb fruita fresca o seca: poma, pera o pruna. No s'ha de confondre amb el companatge paté de fetge.
El pastis de treflas és un tipus de pâté | |
Característiques | |
---|---|
Altres noms | pâté gros bords |
On es menja | Occitània |
Gastronomia | cuina llemosina i alvernesa (cuina occitana) |
Detalls | |
Mètode de preparació | cocció al forn |
Ingredients principals | pasta fullada, carn o cansalada, patata |
Antigament, si no es podia coure al forn —l'encenien només un cop cada setmana o cada dues— el coïen a la brassa, cobrint-lo també de brases.[1] El nom de gros bords (vores gruixudes) li ve del fet que es feia servir pa que s'havia fet llevar, i en coure’l al forn s'inflava i quedava una capa gruixuda de pa, sobretot als extrems.[1] Actualment es fan sovint amb pasta fullada i també queda bastant poc fi. Solem menjar-les amb una amanida verda, que aporta una mica d'hidratació, frescor i verd al pa.
Al Llemosí hi havia pâtés per a tots els esdeveniments familiars (naixements, batejos, comunions, casaments, etc.) i totes les festes (de carilló, agràries, etc.).[2] Les festes i les cerimònies solien començar amb patés salats, els seguien els plats i sempre acabaven amb patés dolços de fruita.[2] A les noces, com a entrada, era típic fer-ne uns amb pasta quebrada i amb forma de cilindre individual obert, per als quals es feien servir tovallons doblegats com a motlle.[2] Per a altres festes se solien servir els patés de carn, farcits de grosses mandonguilles que es col·loquen de forma concèntrica.[2]