Paflagònia
antiga regió de l'Àsia Menor / From Wikipedia, the free encyclopedia
Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont,[1] al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí. La frontera occidental era el riu Parthenius i l'oriental el riu Halis. Les muntanyes Olgassis marcaven la frontera pel sud amb les seves branques del Scorobas i el Citorus.[2] És probable, però, que en els primers temps els paflagonis ocupessin, a més de la Paflagònia pròpiament dita, una extensió considerable del país a l'est del riu Hals, potser fins a Temiscura o fins al cap Iasonium, segons Xenofont.[3][4]
Per a altres significats, vegeu «Paflagònia (tema)». |
A la costa els accidents geogràfics principals són els caps Carambis i Syrias; els seus rius, excepte l'Halis, són curts i poc importants, en destaca el Sesamus, l'Ochosbanes, l'Evarchus, el Zalecus i l'Amnias.[5]
L'interior estava dividit en nou districtes: Blaene, Domanetis, Pimolisene, Cimiatene, Timonitis, Gezatorigus, Marmolitis, Sanisene, i Potàmia. La part interior tenia molt poques ciutats, i totes eren petites, en destacava únicament Pompeiopolis i Gangra. Gangra era la capital reial, que més tard es va anomenar Germanicòpolis).
El nom Paflagònia derivaria de la llegenda de Paflagó, fill de Fineu. Un antic nom del país era Pylaemenia (Pilemènia) perquè un príncep local pretenia ser descendent de Pylaemenes (Pilemenes), el cap dels paflagonis anomenats henets, que van lluitar a la Guerra de Troia al costat de Príam. Altrament, el seu origen real no es coneix.
Les principals ciutats, totes a la costa, eren: Amastris, Erítinos, Cromna, Citoros, Egíal, Abonticos, Cimolis, Stephane, Potami (Paflagònia)Potami, Armene, Sinope i Carussa.