Poble palestí
poble semita del llevant mediterrani amb orígen a la regió històrica de Palestina. / From Wikipedia, the free encyclopedia
El poble palestí (en àrab: الشعب الفلسطيني) (transliterat: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o àrabs palestins, és un poble semita del llevant mediterrani amb orígens familiars a la regió històrica de Palestina i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de territoris palestins i Israel.
Tipus | ètnia, població humana i ethnonational group (en) |
---|---|
Població total | 10.000.000 |
Llengua | àrab palestí i àrab |
Religió | sunnisme i cristianisme |
Part de | àrabs i semites |
Geografia | |
Estat | Estat de Palestina i Israel |
– Cisjordània | 2.930.000 (dels quals 809.738 són refugiats registrats (2017))[1][2][3] |
– Franja de Gaza | 1.880.000 (dels quals 1.386.455 són refugiats registrats (2018))[4][1][2] |
Jordània | 2.175.491 (2017, només refugiats registrats)[1]–3,240.000 (2009)[5] |
Israel | 1.890.000[6][7] (El 60% dels àrabs israelians s’identifiquen com a palestins (2012))[8] |
Síria | 552.000 (2018, només refugiats registrats)[1] |
Xile | 500.000[9] |
Líban | 174.000 (cens de 2017)[10]–458.369 (2016 refugiats registrats)[1] |
Aràbia Saudita | 400.000[11] |
Qatar | 295.000[11] |
Estats Units | 255.000[12] |
Emirats Àrabs Units | 91.000[11] |
Alemanya | 80.000[13] |
Kuwait | 80.000[14] |
Egipte | 70.000[11] |
El Salvador | 70.000[15] |
Brasil | 59.000[16] |
Líbia | 59.000[11] |
Iraq | 57.000[17] |
Canadà | 50,975[18] |
Iemen | 29.000[11] |
Hondures | 27.000–200.000[11][19] |
Regne Unit | 20.000[13] |
Perú | 15.000[cal citació] |
Mèxic | 13.000[11] |
Colòmbia | 12.000[11] |
Països Baixos | 9.000–15.000[20] |
Austràlia | 7.000 (estimació)[21][22] |
Suècia | 7.000[23] |
Algèria | 4,030[24] |
Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels musulmans de Palestina, incloent als ciutadans culturalment àrabs d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del Llevant austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la prehistòria. Un estudi d'haplotipus d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels cromosomes I, tant dels jueus d'Israel (70 %), així com dels palestins musulmans (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.[25] Des de l'època de les conquestes musulmanes del territori de l'actual Palestina al segle vii, les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la Jizya o estat de dhimmi, han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment xiites i posteriorment sunnites, encara que queda una important minoria cristiana de diferents denominacions, així com drusos i una petita comunitat samaritana. Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els palestins actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'islam, ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.[26] Aproximadament, només la meitat de la seva població habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per Orient Pròxim, després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el segle xx que van provocar una important diàspora palestina.[27]