Panteó egipci
From Wikipedia, the free encyclopedia
El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus). Algunes divinitats van ser creades fusionant les característiques de diversos déus. Per als antics egipcis, el ca dels déus residia a la Terra, en les imatges dels seus temples, i per calia venerar-les. Per això, pregaven, ballaven, cantaven i els duien ofrenes d'objectes valuosos i aliments.
Durant més de tres mil anys de la Història de l'antic Egipte, la religió amb prou feines va evolucionar. No obstant això, en alguns períodes, certs déus es van tornar predominants mentre que altres passaven a un segon pla, cada culte, era originari d'una regió diferent, i la importància de cada déu també variava segons la influència d'aquesta regió en la resta d'Egipte. Akhenaton, conegut modernament com el faraó herètic, va imposar, durant el seu curt regnat, un culte monoteista (o henoteisme) centrat en la veneració del disc solar: Aton.
Els déus eren éssers invisibles, generalment, com Horus, encara que podien encarnar-se en éssers tangibles, com el faraó, o ser el ca de certs animals, com el bou Apis.
Els déus més importants de l'Imperi Nou van ser: Ptah, Amon i Ra.