Partit Socialista de Catalunya-Congrés
partit polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Socialista de Catalunya-Congrés fou un partit polític català. El seu Congrés Constituent va tenir lloc l'1 de novembre de 1976 com a confluència de diverses forces polítiques socialistes: Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Grup d'Independents pel Socialisme (GIS), Partit Popular de Catalunya (PPC), Secretariat Polític del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), Tendencia Socialista del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (antic Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya), un col·lectiu de la línia Comorerista del PSUC -Joan Comorera-, i alguna personalitat històrica d'ERC com Josep Andreu i Abelló. A la vegada, Convergència Socialista de Catalunya (CSC) era ja el resultat d'un procés de confluència anterior de diversos corrents socialistes (Moviment Socialista de Catalunya, Moviment per a l'Autogestió i el Socialisme que reunia membres procedents del col·lectiu El Topo Obrero, Reconstrucció Socialista de Catalunya i d'antics militants provinents del Front Obrer de Catalunya, de Forces Socialistes Federals i del Grup de no Alineats de l'Assemblea de Catalunya.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític català | ||||
Ideologia política | marxisme catalanisme | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Convergència Socialista de Catalunya Partit Popular de Catalunya Partit Obrer d'Unificació Marxista Grup d'Independents pel Socialisme | ||||
Creació | 1r novembre 1976 | ||||
Data de dissolució o abolició | 15 juliol 1978 | ||||
Reemplaçat per | Partit dels Socialistes de Catalunya | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Catalunya | ||||
Governança corporativa | |||||
Secretari general | Joan Reventós i Carner | ||||
Joventuts | Moviment de Joves Socialistes de Catalunya | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
El seu primer secretari fou Joan Reventós i Carner, i alguns dels seus dirigents foren Raimon Obiols, Isidre Molas, Narcís Serra, i Pasqual Maragall, posteriorment President de la Generalitat de Catalunya.