Partit de l'Esquerra Europea
Partit polític europeu / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit de l'Esquerra Europea (PEL per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu d'ideologia comunista, socialista democràtica i eurocomunista.[1] El partit, fundat els dies 8 i 9 de maig de 2004 a la ciutat italiana de Roma,[2] està presidit actualment per l'alemany Heinz Bierbaum i vicepresidit per l'espanyola Maite Mola, mentre que la suïssa Brigitte Berthouzoz és la tresorera.[3]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | PEL | ||||
Tipus | partit polític europeu metaorganització | ||||
Ideologia política | socialisme democràtic comunisme eurocomunisme | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Creació | 9 maig 2004, Roma | ||||
Activitat | |||||
Membre de | registre de partits polítics europeus (–cap valor) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Heinz Bierbaum | ||||
Líder al Parlament Europeu | Martin Schirdewan (2019) | ||||
Grup al Parlament Europeu | L'Esquerra en el Parlament Europeu | ||||
Parlament Europeu (2023) | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | european-left.org | ||||
El PDE/EDP és un dels 10 partits reconeguts per la Unió Europea (UE) i té 27 diputats en el Parlament Europeu, tots ells al grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu, on també participen altres partits com l'espanyol Podem, membre de l'aliança Ara la Gent, i gran part dels partits de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica.[4]
Amb 42 partits repartits en 25 països d'Europa, formen part en la seva gran majoria del cinquè grup en nombre de representants de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 38 membres en el Grup de l'Esquerra Unida Europea, on també participen altres partits del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu o de fora de la UE com el Partit Comunista de la Federació Russa.[5]
El Partit de l'Esquerra Europea està compost per partits molt importants als seus països, com la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) de Grècia, Esquerra Unida d'Espanya, La França Insubmisa o el Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre, i d'altres més petits o extraparlamentaris com el Partit Comunista d'Àustria o el Partit de la Refundació Comunista d'Itàlia.[6]