Pep Valsalobre Palacios
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pep Valsalobre Palacios (Girona, 1956)[1] és un professor de literatura catalana moderna a la Universitat de Girona i membre investigador de Llengua i Cultura Catalanes. Apotecari de professió, imparteix classes d'història de la ciència i la cultura, lectures de Literatura Universal i, sobretot, literatura catalana de l'edat moderna de la qual n'és un bon glossador de manuals i ha tret a la llum molts autors ignorats d'aquesta època literària, majorment amb Albert Rossich Estragó. Ambdós han treballat exhaustivament en aquest camp de la literatura catalana i les seves investigacions han permès bandejar la idea dominant, des del Romanticisme i la Renaixença, d'una etapa literària anomenada Decadència, donada la gran profusió d'obres i autors que han aconseguit donar a conèixer. El descobriment d'autors i obres és constant i la seva tasca de divulgació de continguts i treballs incessant i molt intens, any rere any.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1956 (67/68 anys)
Girona |
Director Institut de Llengua i Cultura Catalanes | |
9 febrer 2004 – 1r abril 2004 ← Maria Rosa Congost Colomer – Albert Rossich i Estragó → | |
Activitat | |
Ocupació | filòleg, catedràtic, historiador de la literatura |
Ocupador | Departament d'Economia de la Universitat de Girona (1993–) Universitat de Girona |
Forma part de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i del Grup de recerca de Literatura de l'Edat Moderna. És director del repertori bibliogràfic Qüern, sobre història de la llengua i la literatura catalanes medieval i moderna.