Permià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Permià és un període geològic que començà fa 298,9 ± 0,15 milions d'anys i acabà fa 251,902 ± 0,024 milions d'anys.[1] Es tracta de l'últim període de l'era del Paleozoic. Com amb molts dels períodes geològics més antics, els estrats que defineixen el Permià estan ben identificats, però la data exacta del principi i el final del període és incerta per uns quants milions d'anys. El Permià segueix el Carbonífer i està seguit pel Triàsic. El final del període està marcat per una extinció massiva, anomenada extinció permiana, que és l'extinció massiva més gran de la història de la Terra. Fou el geòleg escocès Roderick Murchison qui li donà el nom el 1841 a partir del krai de Perm, a Rússia, pels extensos jaciments existents en aquesta zona.[2][3][4][5][6] Els jaciments permians consisteixen majoritàriament de plataformes continentals i jaciments d'aigües marines someres.
Aquest article tracta sobre el període geològic. Vegeu-ne altres significats a «Komi-permià». |
Període | Sèrie | Estage | Edat (Ma) |
---|---|---|---|
Triassic | Inferior | Indià | més recent |
Permià | Lopingià | Changxingià | 254,14 ± 0,07 |
Wuchiapingià | 259,1 ± 0,5 | ||
Guadalupià | Capitanià | 265,1 ± 0,4 | |
Wordià | 268,8 ± 0,5 | ||
Roadià | 272,95 ± 0,11 | ||
Cisuralià | Kungurià | 283,5 ± 0,6 | |
Artinskià | 290,1 ± 0,26 | ||
Sakmarià | 293,52 ± 0,17 | ||
Asselià | 298,9 ± 0,15 | ||
Carbonífer | Pennsylvanià | Gjelià | més antic |
Subdivisió del sistema permià segons la IUGS. |
El terme Permotriàsic s'usa en les àrees on es fa molt difícil la separació del Permià i del Triàsic, per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes (o períodes). Ordinàriament, es tracta de materials detrítics roigs, en els quals hom ha trobat fòssils del Permià i del Triàsic, o que, contràriament, són mal datats i per això hom no pot eliminar la hipòtesi que aquests terrenys s'hagin dipositat durant l'un o l'altre d'aquests períodes o bé en ambdós. Els Pirineus presenten una franja pràcticament contínua d'aquests materials.[7]