Persèfone
deessa grega dels inferns pel seu casament amb Hades / From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns. És una de les deesses més belles, després d'Afrodita.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Persèfone, de Dante Gabriel Rossetti (1874) | |
Tipus | deïtat grega |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Hades |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
Dades | |
Gènere | femení |
Residència | Inframon i Mont Olimp |
Família | |
Parella | Adonis i Zeus |
Cònjuge | Hades |
Mare | Demèter |
Pare | Zeus |
Fills | Agrianome (en) , Eubuleus (en) , Zagreu i Melinoe |
Germans | Despina |
Altres | |
Símbol | Magrana, ram de lliris |
Equivalent | Prosèrpina |
Quan Persèfone era jove, s'anomenava Core, que significa «donzella». Hades, déu del món subterrani, n'estava enamorat i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final, va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar Dèmeter i, com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que tastava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts (altres versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).
Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí).
A Roma, se la va identificar amb Prosèrpina i el seu equivalent egipci era Isis. Totes tres simbolitzen el mateix, la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.
Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels inferns) o també al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.