Constel·lació de Perseu
constel·lació / From Wikipedia, the free encyclopedia
Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu). És una de les 48 constel·lacions ptolemaiques[1] i també és una de les 88 constel·lacions modernes de la Unió Astronòmica Internacional. Algol (β Per) és coneguda per ser un estel variable i el radiant dels meteors anuals Perseids. Es troba a prop de diverses altres constel·lacions que porten el nom de les antigues llegendes gregues que envolten Perseu, com Andròmeda a l'oest i Cassiopea al nord. Perseu també limita amb Àries i Taure al sud, Auriga a l'est, la constel·lació de la Girafa al nord i la Constel·lació del Triangle a l'oest. Alguns atles d'estrelles de principis del segle XIX també representaven a Perseu sostenint el cap incorpori de Medusa,[2] l'asterisme de la qual va ser designat conjuntament com a Perseus et Caput Medusae;[3] tanmateix, això mai va arribar a l'ús popular.
Perseu | |
---|---|
Nom en llatí | Perseus |
Abreviatura | Per |
Genitiu | Persei |
Simbologia | Perseu (heroi mític) |
Ascensió recta | 3 |
Declinació | +45 |
Àrea | 615 graus quadrats Posició 24 |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 5 |
Estel més brillant | α Per (Mirphak) (1,79m) |
Meteors | Perseids |
Limita amb | Cassiopea Andròmeda |
Visible a latituds entre +90° i −35°. Durant el mes de desembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
El pla galàctic de la Via Làctia passa per Perseu, l'estrella més brillant del qual és la supergegant groc-blanca Mirfak, que brilla a una magnitud 1,79. Aquesta i moltes de les estrelles circumdants són membres d'un cúmul obert conegut com el Melotte 20. L'estrella més coneguda, però, és Algol (Beta Persei), vinculada a llegendes nefastes per la seva variabilitat, que es nota a simple vista. En lloc de ser una estrella intrínsecament variable, és una estrella binària. Algol (β Per): pot no ser la més brillant de la constel·lació, però és definitivament l'estel més famós. Algol (de l'àrab al-Ghul, que significa 'l'estel del diable') simbolitza l'ull de la gorgona Medusa. Aquest estel és el prototip de tot el conjunt d'estels variables eclipsants. La seva magnitud aparent està entre 2,12 i 3,39, en un període de 2,867 dies. És del tipus espectral B8 V i està a una distància de només 93 anys llum.
Altres sistemes estel·lars notables de Perseu inclouen X de Perseu, un sistema binari que conté una estrella de neutrons, i GK Persei, una nova que va assolir un pic de magnitud 0,2 el 1901. El Doble Cúmul, format per dos cúmuls oberts molt a prop l'un de l'altre al cel, era conegut pels antics xinesos. La constel·lació dóna nom al cúmul de Perseu (Abell 426), un enorme cúmul de galàxies situat a 250 milions d'anys llum de la Terra. Acull el radiant de la pluja anual de meteors de les Perseides, una de les pluges de meteors més destacades del cel. Mirfak (α Per): l'estel més brillant de la constel·lació és conegut també com a Algenib (nom que designa també altres estels, per exemple: γ Per). Mirfak és una supergegant del tipus espectral F5 Ib amb una magnitud aparent d'1,79 a un 590 a una distància d'uns 590 anys llum. La seva lluminositat és 5.000 vegades la del Sol, i el seu diàmetre unes 62 vegades el del Sol.
Conté els cúmuls oberts NGC 869, NGC 884 (un cúmul doble) i la galàxia Messier 34.