Pintura renaixentista d'Itàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del segle xiii i tingué el seu període màxim des de la primeria del segle xv fins a finals del segle xvi a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques. Els pintors de la Itàlia renaixentista, la recorrien en qualitat de diplomàtics i difonien les seues idees artístiques i filosòfiques.[1]
La ciutat de Florència a la Toscana es coneix com el lloc d'origen del Renaixement, sobretot de la pintura renaixentista (vegeu-ne més informació en els articles Renaixement i Arquitectura del Renaixement).
La pintura del Renaixement italià es pot dividir en quatre períodes: proto Renaixement (1300–1400), Renaixement primerenc (1400–1475), Alt Renaixement (1475–1525), i manierisme (1525–1600). Aquestes dates són aproximades, ja que la vida de cada artista i els seus estils traspassaren diferents períodes.
El proto Renaixement va començar amb la vida professional del pintor Giotto i inclou també Taddeo Gaddi, Orcagna i Altichiero. El Renaixement primerenc estigué marcat pel treball de Masaccio, Fra Angelico, Paolo Uccello, Piero della Francesca i Verrocchio. En l'Alt Renaixement destaquen Leonardo da Vinci, Miguel Ángel, Rafael i Ticià. El període manierista inclou Andrea del Sarto, Pontormo i Tintoretto.