Pleonasme
figura retòrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
En lingüística, el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat. Per exemple: «ho vaig veure amb els meus propis ulls»; «entra a dins»; «surt a fora».
En alguns casos, el pleonasme té valor expressiu i es fa servir com a recurs estilístic, com per exemple en aquest relat:
- De tant en tant
- fa un descans,
- surt cap a fora,
- llavors puc dormir,
- descansar en pau.
No obstant això, en la majoria dels casos, la utilització d'un pleonasme denota poca habilitat lingüística per expressar una idea:
« | El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible. | » |
Quan el pleonasme es produeix per reiteració de termes sinònims es denomina datisme.
El pleonasme pot contraposar-se a l'oxímoron; de tant en tant s'afegeix una informació que no resulta pertinent, en ser idèntica a la ja donada (pleonasme: pujar cap amunt) o en ser contradictòria (oxímoron: pujar cap avall).