Poder públic
conjunt d'autoritats que governen un Estat / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori. Els règims democràtics organitzats segons la separació de poders, per tal que no quedin tots concentrats en una mateixa persona, distingeixen, en major o menor grau, el poder legislatiu (redacta les lleis i sol contral a l'executiu, com a Espanya el Senat), el poder executiu (interpreta i posa en pràctica les lleis i crea una agenda de polítiques públiques, A Espanya i Catalunya ho fan els governs als parlaments) i el poder judicial (s'ocupa de resoldre els conflictes entre particulars o entre governs i particulars, la seva independència és primordial per a la imparcialitat, que és el que li dona la autoritat; sol ser el conjunt de jutges, magistrats i tribunals judicials).
En el sentit abstracte de l'expressió, s'entén poder com la facultat de manar i ser obeït, i públic com activitat de l'estat. En ciències polítiques designa el conjunt de poders de l'Estat, especialment a la seva dimensió coactiva o, en termes de Max Weber, el monopoli de la violència.
En un sentit material de l'expressió, és el conjunt d'òrgans i institucions de l'estat. Constitueix una capacitat que posseeixen els tres poders de l'estat per a exercir, mitjançant la coacció, les accions i les comeses que els són conferits per la constitució o llei fonamental d'un estat.