Posició
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades. Se sol representar per la lletra o per i en unitats del sistema internacional es mesura en metres. Per determinar la posició d'un objecte necessitem fer-ho respecte d'un sistema de referència fix. Així doncs, la posició serà la distància de l'objecte fins a l'origen del sistema de referència. Té un signe o un altre segons el costat de l'eix on se situï.
En mecànica la posició d'una partícula en l'espai es representa com una magnitud física respecte a un sistema de coordenades de referència. En relativitat general, la posició no és representable mitjançant un vector euclidià, ja que l'espaitemps és corb en aquesta teoria, per la qual cosa la posició necessàriament ha de representar-se mitjançant un conjunt de coordenades curvilínies arbitràries, que en general no poden ser interpretades com les components d'un vector físic genuí. En mecànica quàntica, la representació de la posició d'una partícula és encara més complexa, a causa de l'efecte de no localitat relacionat amb el problema de la mesura de la mecànica quàntica.
En general, en un sistema físic o d'un altre tipus, que s'utilitza el terme posició per a referir-se a l'estat físic, situació distingible que exhibeix el sistema o la trajectòria d'un cos des del més gran fins al més petit en la física. Així és comú parlar de la posició del sistema en un diagrama que il·lustra variables d'estat del sistema.