Principat de Transsilvània
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del segle xvi i principis del segle xviii, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania. El Principat de Transsilvània va ser l'Estat que va mantenir viva la cultura hongaresa durant el període de crisi i decadència que va seguir a derrota a la Batalla de Mohács (1526) contra els turcs on va morir el rei Lluís II d'Hongria. La principal figura d'aquest Estat era el Príncep de Transilvania, el qual era elegit d'entre la noblesa hongaresa per la gran assemblea dels alts ordres. En moltes ocasions el sultà de l'Imperi Otomà intervenia directament en la política interna del Principat, traient o col·locant en el càrrec superior a aquell noble hongarès que li convingués, perquè si bé aquest Estat era independent, no obstant això pagava tributs als turcs pels seus privilegis. El Principat de Transsilvania va desaparèixer quan el regne hongarès va ser reunificat després de 1686 pels Habsburg, i el títol de príncep transsilvà fou dissolt. Des de llavors l'emperador germànic seria el monarca suprem per a tots els territoris hongaresos.
| |||||
| |||||
| |||||
El Regne d'Hongria dividit: Hongria Reial, sota el control dels Habsburg, Hongria otomana i el Principat de Transsilvània (en verd) | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Gyulafehérvár (1571-1692) Nagyszeben (1692-1711) | ||||
Idioma oficial | Llatí (en administració, ciències i política), romanès, hongarès, alemany i rutè (vernacular) | ||||
Religió | Església Ortodoxa, catolicisme romà, calvinisme, luteranisme, unitarisme i judaisme | ||||
Període històric Edat Moderna | |||||
Establiment | 1571 | ||||
Tractat de Karlowitz | 1699 | ||||
Dissolució | 1711 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Principat Monarquia electiva] Estat vassall de l'Imperi Otomà (1570–1683) Estat vassall de la monarquia dels Habsburg (1699-1711) | ||||
Prínceps de Transsilvània | |||||
• 1540 - 1551: | Joan Segimon de Zápolya (primer) | ||||
• 1704 - 1711: | Francesc Rákóczi II (últim) | ||||
Parlament | |||||
• 1542 - 1867: | Dieta de Transsilvània | ||||