Principi d'equivalència
From Wikipedia, the free encyclopedia
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat. Afirma que, puntualment, és indistingible un sistema de camp gravitatori d'un sistema de referència no inercial accelerat. Així, fixat un determinat esdeveniment instantani de naturalesa puntual p (un esdeveniment o succés) en el si d'un camp gravitatori, pot ser descrit per un observador accelerat situat en aquest punt, com movent-se lliurement. És a dir, hi ha un cert observador accelerat que no té manera de distingir si les partícules es mouen o no dins d'un camp gravitatori.
Per exemple, si hom cau després d'una pedra des d'un penya-segat, la veurem baixar amb velocitat constant, exactament igual que si no existís el camp gravitatori que fa caure aquesta persona. El mateix els passa als astronautes a l'entorn de la seva nau, en què els sembla que tot flota com si no caigués cap a la Terra seguint la seva òrbita.
Aquest principi va ser utilitzat per Albert Einstein per intuir que la trajectòria de les partícules en caiguda lliure en el si d'un camp gravitatori depèn únicament de l'estructura mètrica del seu entorn immediat o, el que és igual, del comportament dels metres i els rellotges patrons al voltant seu.
Formalment, solen presentar tres tipus de principi d'equivalència per formular les lleis del moviment dels cossos:
- Dèbil o principi d'equivalència de Galileu.
- Principi d'equivalència d'Einstein.
- Principi d'equivalència fort.