Prosèlit
From Wikipedia, the free encyclopedia
Prosèlit [1](del koiné προσήλυτος), és un terme usat en la Septuaginta amb el significat d'«estranger», un nouvingut al Regne d'Israel, [1 Cr 22:2] un «resident del país», [Ex 12:48] [Ex 20:10] i en el Nou Testament[2] per a un pagà convers al judaisme. És una traducció de la paraula hebrea גר / guer.[3] Prosèlit també té el significat més general en català d'un nou adepte a una religió o doctrina en particular.