Protoindoeuropeus
grup ètnic prehistòric d'origen caucàsic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Tipus | grup humà extingit i grup etnolingüístic |
---|---|
Llengua | protoindoeuropeu |
Religió | religió protoindoeuropea |
Període | neolític |
Seguit per | indoeuropeus |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
El que se'n coneix prové principalment de la reconstrucció lingüística, juntament amb proves materials de l'arqueologia i l'arqueogenètica. Els protoindoeuropeus probablement van viure durant el neolític final, o aproximadament el IV mil·lenni aC. Els principals estudiosos els situen a la zona de l'estepa pòntic-caspi a Euràsia (actual Ucraïna i sud de Rússia).[1] Alguns arqueòlegs ampliarien la seva profunditat temporal al Neolític mitjà (5500 a 4500 aC) o fins i tot al Neolític primerenc (7500 a 5500 aC) i suggeririen hipòtesis alternatives de localització.
A principis del II mil·lenni aC, els descendents dels protoindoeuropeus havien arribat a tota Euràsia, incloent-hi Anatòlia (hitites), l'Egeu (els avantpassats lingüístics de la Grècia micènica), el nord d'Europa (cultura de la ceràmica cordada), les vores de l'Àsia Central (cultura iamna), i el sud de Sibèria (cultura Afanasievo).[2]