Províncies i territoris del Canadà
subdivisió administrativa del Canadà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Canadà és una federació de Nord-amèrica integrada per deu províncies i tres territoris que conformen el segon Estat més gran del món en superfície. La diferència principal entre una província i un territori canadenc és que la província rep els poders de govern directament de la corona, per mitjà de l'Acta de la Constitució de 1867, la qual cosa li atorga més competències i drets que no pas a un territori, el poders del qual l'han estat delegats pel govern federal.
En l'actualitat les províncies del Canadà són Alberta, la Colúmbia Britànica, Manitoba, Nova Brunswick, Terranova i Labrador, Nova Escòcia, Ontario, l'Illa del Príncep Eduard, Quebec i Saskatchewan. Els tres territoris són els Territoris del Nord-oest, Nunavut i el Yukon.
La Companyia de la Badia de Hudson tenia el control de grans porcions de terra de l'oest del Canadà fins al 1870 data en què entregaria aquestes terres al govern del Canadà i que conformarien els Territoris del Nord-oest. L'1 de setembre, 1905, la porció dels Territoris del Nord-oest que es trobava al sud del paral·lel 60° es va convertir en les províncies d'Alberta i Saskatchewan. El 1912 les fronteres del Quebec, Ontario i Manitoba es van estendre cap al nord: Manitoba es va estendre fins al paral·lel 60°; Ontario cap a la Badia de Hudson i Quebec es va annexar el Districte d'Ungava.
El 1869 Terranova va decidir en un referèndum romandre com a territori britànic i no pas com a part del Domini del Canadà, ja que temien que les polítiques del Canadà central dominarien les polítiques de Terranova quant als impostos i altres afers econòmics. El 1907 Terranova i Labrador van adquirir l'estatus de Domini. No obstant això, el 1933, el govern de Terranova va caure i durant la Segona Guerra Mundial, el Canadà va prendre la responsabilitat de defendre Terranova. Després de la guerra, l'estatus de Terranova va ser qüestionat, i per una petita majoria, els ciutadans de Terranova i Labrador van votar per unir-se a la confederació canadenca el 1948 en un referèndum. El 31 de març, 1949, es va convertir en la desena i última província a unir-se a la confederació.
El últim canvi a l'organització territorial del Canadà va ocórrer el 1 de abril de 1999, quan el govern federal va dividir els Territoris del Nord-oest. La secció oriental va convertir-se en el nou territori de Nunavut, com a territori Inuit.