Publi Corneli Escipió Africà
militar i polític romà dels segles III i II aC / From Wikipedia, the free encyclopedia
Publi Corneli Escipió Africà (llatí: Publius Cornelius P. f. L. n. Scipio Africanus; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC), conegut principalment com a Escipió l'Africà, fou un general i polític de l'antiga Roma famós sobretot pel seu paper en la Segona Guerra Púnica. Era fill de Publi Corneli Escipió i feia part de la família patrícia dels Escipions.
Per a altres significats, vegeu «Escipió Africà (desambiguació)». |
Nom original | (la) P. Cornelius P.f.L.n. Scipio Africanus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 235 aC antiga Roma |
Mort | 183 aC (51/52 anys) Litèrnum (Itàlia) |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
Cònsol romà | |
205 aC – 205 aC Juntament amb: Publi Licini Cras Dives I | |
Edil romà | |
Governador romà | |
Censor romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Púnica i Guerra Romano-Síria |
Família | |
Família | Cornelis Escipions |
Cònjuge | Emília Tèrcia |
Fills | Cornelia Africana la Menor, Cornèlia Africana la Major, Publi Corneli Escipió, Luci Corneli Escipió, Gneu Corneli Escipió |
Pares | Publi Corneli Escipió i Pomponia (en) |
Germans | Luci Corneli Escipió Asiàtic |
La seva carrera militar començà el 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica. Segons algunes fonts, fou un dels comandants romans que el 216 aC evitaren la mort a la batalla de Cannes, on hauria estat tribú militar.[1] Després de la caiguda del seu pare i el seu oncle en les operacions contra els cartaginesos a Hispània, fou nomenat comandant en aquest mateix teatre i investit amb autoritat proconsular entre el 210 i el 206 aC.
Va ser nomenat cònsol el 205 aC, i va repetir proconsulat a partir de l'any següent, aquesta vegada a l'Àfrica. Després de la victòria a la batalla de Zama el 202 aC, amb la qual els romans derrotaren definitivament Cartago, va rebre els honors del triomf i es va guanyar el sobrenom d'Africà. Va ser nomenat censor el 199 aC, i va repetir consolat el 194 aC.
Va ser l'home d'estat romà més destacat abans de Juli Cèsar.[cal citació]