Necròpolis cartagineses a Eivissa
necròpolis d'Eivissa / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'illa d'Eivissa (Ebysus), a la mar Mediterrània, fou colonitzada pels cartaginesos des del 654 aC, any en què fundaren Ibosim ('ciutat del déu Bes', actual ciutat d'Eivissa) com a factoria naval i fortalesa estratègica.
Necròpolis cartagineses a Eivissa | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Necròpolis, jaciment arqueològic i turó | |||
Part de | Eivissa, Biodiversitat i Cultura | |||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 5,5 ha zona tampó: 145,9 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Eivissa (Balears) | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1999 (23a Sessió) | |||
Identificador | 417rev-004 | |||
Els arqueòlegs han anat descobrint a l'illa diverses necròpolis de l'època dels cartaginesos, on s'han trobat grans quantitats d'objectes funeraris, si bé es tracta, en general, d'objectes pertanyents a paraments lleugerament pobres, amb pocs objectes preciosos i poques joies d'or, just al contrari del que succeeix amb els enterraments cartaginesos de Cadis. A Eivissa, abunden les figures de fang cuit amb collars de grans de vidre, os i marfil i rarament alguna arracada d'or. Els historiadors i arqueòlegs suposen que els cartaginesos que hi estan enterrats eren només capatassos i servidors de les factories que tenien establertes en aquestes terres, mentre que els empresaris i grans comerciants eren enterrats a Cartago (a la costa septentrional d'Àfrica). En aquestes necròpolis, s'han trobat imatges de divinitats i retrats funeraris que es dipositaven a les tombes perquè l'esperit del mort s'hi incorporés.
Aquestes necròpolis es troben generalment situades en esplanades reduïdes, de terreny calcari, junt a les platges. Els sepulcres foren excavats a la roca i alguns n'han arribat fins als nostres dies sense haver estat profanats, tot i que la majoria sí que ho van estar, fins i tot amb desordre i espargiment de tombes, la qual cosa ha suposat sempre un gran problema per als arqueòlegs.