Turó
muntanya baixa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Per a altres significats, vegeu «Turó comú». |
També es coneix com a alteró, alturó, altet, lloma, serral (serrat al Rosselló pren aquest significat) o muntanyola.[cal citació]
Els turons poden formar-se per diversos fenòmens geomorfològics: per l'aparició de falles; per erosió d'altres accidents majors del terreny, tals com les mateixes muntanyes o altres turons; per moviment i deposició de sediments d'una glacera, per exemple, morrenes i drumlins; etcètera. La forma arrodonida d'alguns turons obeeix a moviments de difusió del sòl i a regòlits que cobreixen el turó, en un procés denominat reptació.
Algunes regions que podrien haver tingut turons i que ara no en tenen, com les vastes planes del nord d'Indiana, és per causa de la cobertura de glaceres durant l'Era de Gel. El contrast d'aquestes amb els nombrosos turons del sud de l'estat americà és com a resultat d'aquest procés.
Existeixen diverses denominacions específiques usades per descriure tipus particulars de turons, segons la seva aparença i mètode de formació. Molts noms s'han originat en una regió geogràfica per a descriure una forma de turó peculiar a aquesta regió. Altres denominacions inclouen:
- Pujol – petit turó amb una mínima elevació.
- Drumlin – turó format per acció glacial.
- Butte – turó-illa amb costats molt escarpats i un cim molt pla, format per acció climàtica.
- Tor – formació rocosa a la punta d'un turó, comuna al sud-est d'Anglaterra.
- Puy (occità puèg/puèi/puòg/pui/poi)– turó-illa cònic i d'origen volcànic comú a Occitània i França.
- Pingo – monticle de gel cobert de terra que es pot trobar en l'Àrtic i en l'Antàrtida.