Rüschkanal
Canal i moll / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Rüschkanal és un canal navegable en atzucac d'uns 800 metres[1] a la riba esquerra de l'Elba al barri de Finkenwerder al port d'Hamburg a Alemanya, que connecta un port esportiu a l'Elba enfront del port de Teufelsbrück. És el canal més occidental d'Hamburg. Serveix de port esportiu.[2] El seu nom prové del Rüschfleet (fleet = baix alemany per a braç lateral d'un riu) que van profitar per fer el canal.[3]
Tipus | Canal i port esportiu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Entitat territorial administrativa | Hamburg-Mitte (Alemanya) | |||
Localització | Elba (Port d'Hamburg) | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Ludwigslust-Parchim (Alemanya) | |||
Localització | al carrer Rüschwinkel a Finkenwerder | |||
Desembocadura | Elba | |||
Localització | Finkenwerder | |||
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Elba | |||
Dades i xifres | ||||
Resclosa | 0 | |||
Mida | 0,8 () km | |||
Desnivell | 0 | |||
Activitat | ||||
Construcció | 1940-1941 | |||
Creació | 1941 | |||
El canal que originalment era recte va obtenir la seva forma tortuosa actual per què la seva desembocadura a l'Elba es va haver de desplaçar a l'est, per la construcció de la nova pista d'aterratge d'Airbus.[4]
Al seu marge nord es troben les ruïnes del búnquer-drassana Fink II de la Deutsche Werft (=drassana d'Alemany)[5] construït a la Segona Guerra Mundial entre 1940-1941 per presoners polítics, deportats i presoners d'una dependència del camp de concentració de Neuengamme, dels quals centenars van morir per les condicions de treball dolentíssimes.[6] Tenia cinc cambres que podien rebre fins a deu U-Boots sota un teulat de formigó d'un gruix de tres metres.[7] La instal·lació va ser bombardejada de març a abril 1945 i després de la guerra, les forces britàniques van fer saltar-la, però tret del teulat, la construcció va adverar-se indestructible. Després del tancament de la drassana el 1973 va ser terraplenat. A la construcció de la pista d'aterratge de la fàbrica d'Airbus el 2004,[8] les restes van ser retrobades. En adverar-se indestructibles, després de molta controvèrsia va decidir-se de transformar-les en monument de cuitament (en alemany: Mahnmal).[9]