Radiació de frenada
radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per l'acceleració d'una partícula carregada / From Wikipedia, the free encyclopedia
La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.[1] La desacceleració és provocada per la interacció amb una altra partícula, normalment un nucli atòmic, i els fotons emesos són de raigs X, radiació electromagnètica amb longituds d'ona d'entre 10–11 i 10–8 m (10 – 10 000 pm), més curtes que les de la banda ultraviolada.
Malgrat que, estrictament, la radiació de frenada es refereix a qualsevol radiació causada per l'acceleració d'una partícula carregada (i, per tant, inclou la radiació de sincrotró), és més habitual en el sentit més restringit de radiació provocada quan els electrons xoquen amb la matèria.
La radiació de frenada és un tipus de radiació secundària, ja que es produeix com a resultat de la frenada de radiació primària (com els electrons emesos en desintegracions β). En alguns casos, com amb el ³²P, la radiació de frenada que es produeix quan hom vol protegir-se de les radiacions β amb materials densos (com el plom) també és, al seu torn, perillosa i, per tant, cal buscar un altre tipus de protecció, amb materials de baixa densitat (plexiglàs, plàstic, fusta, etc.). En aquest darrer cas, com la velocitat de desceleració dels electrons (la derivada de l'acceleració respecte al temps) és menor la radiació de frenada emesa és de freqüència menor i, per tant, menys penetrant.