Rascadora
útil lític prehistòric fabricat sobre una lasca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una rascadora és un útil lític prehistòric fabricat sobre una lasca (en sentit ampli), amb una o diverses vores treballades per retocs, generalment escamosos i monofacials (excepte excepcions), continus i molt regulars, que solen ocupar tota la vora de la lasca, formant un front funcional (tall) uniforme, sense irregularitats (còncau, rectilini o convex), que va poder servir tant per raer (raspar: moviment transversal), com per tallar (moviment longitudinal).[1]
Apareixen durant el Paleolític inferior i són molt típiques del Paleolític mitjà (Musterià) i es fan menys freqüents en el Paleolític superior.[cal citació]