Real Fábrica de Artillería de La Cavada
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Reial Fàbrica d'Artilleria de la Cavada foren uns alts forns a Liérganes i La Cavada, en els municipis de Liérganes i Riotuerto, en Cantàbria (Espanya). Va ser la primera siderúrgia i indústria armamentista de la que va disposar la monarquia hispànica i entre 1622 i 1835 va produir peces d'artilleria i munició de ferro destinats a la defensa de l'Imperi Espanyol i a garantir el seu domini dels mars.
Dades | |
---|---|
Tipus | conjunt històric manufactura reial fàbrica |
Història | |
Creació | 1622 |
Fundador | Joan Decorte dit Curtius |
Data de dissolució o abolició | 1835 |
Activitat | |
Produeix | ferro colat |
Superfície | parcel·la: 57.450 m² edifici: 12.279 m² |
Governança corporativa | |
Part de | Plan Nacional de Patrimonio Industrial (es) |
El desenvolupament de l'artilleria en el segle XV i la seva eficàcia en els camps de batalla europeus va propiciar una revolució tecnològica i una carrera armamentista de les potències continentals. A partir de finals del segle xvi i a mesura que el combat terrestre s'estancava, les principals potències buscaven la superioritat mitjançant la força naval i el perfeccionament de les seves tècniques militars, sorgint les primeres flotes de guerra capaces de perllongar el conflicte a gran distància de la metròpoli. Als segles successius quedaria ben palès que aquelles nacions que no poguessin proveir-se de milers de canons per artillar els seus vaixells[note 1] es veurien relegades de les principals rutes comercials marítimes, deixant el domini dels oceans, nou escenari principal de confrontació, a altres països.
Els vaixells europeus utilitzaven la tàctica militar consistent en l'envestida i l'abordatge, i el canvi en la guerra naval va consistir a utilitzar l'artilleria per enfonsar als vaixells enemics. La creació de flotes armades que protegissin les rutes comercials marítimes va requerir el canvi de producció de les ferreries i la forja dels cars canons de bronze al modelat dels més moderns i barats canons de ferro colat, suposant una revolució industrial a causa de l'ús de noves tècniques de fosa.[1] La necessitat de proveir d'artilleria al servei d'unes polítiques que fomentaven els conflictes i les guerres contínues (la fàbrica de la Cavada va arribar a produir fins a mil canons anuals amb destinació a la marina i a l'exèrcit),[2] va obligar a donar resposta mitjançant un sistema de producció autàrquic, basat en la construcció de plantes industrials al propi territori capaços de satisfer les necessitats de material bèl·lic del país sense recórrer a operacions de diplomàcia secreta i comerç no manifest que poguessin provocar caure en l'òrbita política de la potència subministradora. Aquesta política va ser comuna a la majoria de les potències europees en major o menor mesura.
La posada en funcionament d'aquests centres de producció a l'abric de polítiques mercantilistes de creació de Manufactures Reials i considerats estratègics pels governs, requerien un gran volum de capital per a la producció de peces de gran grandària.[note 2] Es necessitaven unes importants instal·lacions[note 3] per albergar alts forns de gran capacitat amb unes condicions geogràfiques particulars on assentar-se i mà d'obra molt qualificada. Aquestes condicions no eren fàcils de reunir en l'Europa del segle xvi. Bona prova d'això van ser les temptatives fallides que es van donar a Espanya i als seus territoris d'ultramar d'instal·lar foses similars.