Reformes de Dioclecià
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus = senyor) va ser un pas molt important per sostreure a la corona de la voluntat de les legions. El tron es concedia no tant per la força de les armes com per voluntat divina (Dioclecià va prendre el títol de Jovià és a dir fill de Júpiter). El Senat va ser privat del dret de designar els emperadors i va quedar com una institució consultiva, si bé els senadors, com classe social, van mantenir el seu prestigi.
L'Emperador es va revestir dels hàbits propis de les monarquies orientals, singularment la persa. La diadema amb perles incrustades, mantell d'or i púrpura amb pedreria, ceptre i globus, i encens. Es van fer habituals les genuflexions dels súbdits i el recolliment en les audiències i cerimònies oficials, mantingut rigorosament per un cos especial anomenats els silentarii, tot la qual cosa contribuïa a fer patent l'elevada majestat de l'Emperador. Els ciutadans van passar a ser mers súbdits, que ja no mantenien les seves llibertats polítiques, i que van perdre a més la seva llibertat social i econòmica, sempre per assegurar la supervivència de l'Imperi.