Regne d'Escòcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el segle ix i el segle xviii, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Dades ràpides Informació, Capital ...
| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional: "Nemo me impune lacessit" | |||||
Localització del Regne d'Escòcia | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Edimburg | ||||
Idioma oficial | scots, gaèlic escocès | ||||
Moneda | pound Scots (en) | ||||
Període històric | |||||
Unificació | 843 | ||||
Acta de la Unió | 1707 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Monarquia hereditària | ||||
rei d'Escòcia | |||||
• 843-860: | Kenneth I | ||||
• 1587–1625: | Jaume VI | ||||
• 1702-1714: | Anna I | ||||
Tanca
Limitava amb el mar del Nord a l'est, amb l'oceà Atlàntic al nord i oest, i amb el canal del Nord i la mar d'Irlanda al sud-oest. La seva capital fou Edimburg, si bé anteriorment foren les ciutats de Scone, Dunfermline i Stirling.