L'Emirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense. Amb la dominació musulmana, va ser una de les taifes d'Al-Àndalus. Posteriorment passaria a ser un dels regnes integrants de la Corona de Castella. L'any 1305 i mitjançant la Sentència de Torrellas, va ser repartit entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, de forma que l'actual Regió de Múrcia i el sud de l'actual Província d'Albacete van romandre en la corona castellana, mentre que el Baix Segura, les terres del Vinalopó i l'Alacantí van passar a prendre part del Regne de València i, en conseqüència, de la Corona d'Aragó. Algunes comarques actualment a la Comunitat Murciana també van romandre un temps com a catalanoaragoneses. La capital era Madina Mursiyya després de la seva fundació el 825, desplaçant Oriola, capital tradicional del territori.
Dades ràpides Localització, Capital ...
Tanca
La composició ètnica del regne de Múrcia durant aquest període va ser variada: d'una banda hi havia la població nativa del regne (mudèjars, mossàrabs i jueus) i d'altra banda gents foranes (inicialment catalans i aragonesos, cridats per Jaume I,[1][2] i més tard, castellans) que van anar arribant progressivament. No hi ha dades per conèixer quin d'aquests grups era el més nombrós, no obstant això es pressuposa que eren els mudèjars (que al principi van ser majoria absoluta però van anar minvant progressivament), seguits pels mossàrabs i després d'aquests els catalans.[3] A mitjan segle xv, les successives repoblacions fetes amb castellans van esborrar el català de la zona[4] i van donar pas al dialecte murcià, la llengua tradicional de la Regió de Múrcia, on darrerament està en forta regressió a causa de la gran penetració del castellà estàndard.