Rei d'Astúries
From Wikipedia, the free encyclopedia
Rei d'Astúries va ser el títol que van ostentar els monarques del regne d'Astúries. Els orígens de la monarquia asturiana es troben habitualment en la figura de Pelai, la provinença del qual és incerta. Els historiadors s'han referit a Astúries com a regne o cabdillatge en els seus primers anys. El seu sistema de successió va ser complex, amb la participació de la transmissió femenina, tot i que el títol de rei sempre va ser masculí.
Jurisdicció | Regne d'Astúries | ||||
---|---|---|---|---|---|
Estat | Regne d'Astúries | ||||
Llista | llista de reis d'Astúries |
Malgrat les crisis successòries, a partir del regnat de Ramir I la successió queda establerta en la branca descendent de Beremund I i, a més, el regne començarà a implicar-se en altres afers, no sols en tasques militars. El creixement i consolidació del territori van donar lloc a una monarquia molt més establerta, que va tenir el seu cim en la persona d'Alfons III, que a través de la creació de cròniques va intentar donar un substrat ideològic basat en el que la historiografia ha anomenat neogoticisme, és a dir, cercar una vinculació entre la família reial asturiana amb la visigoda i justificar una continuïtat entre ambdós regnes.
A la mort d'Alfons III, el títol encara l'ostentarà Fruela II. Tanmateix, amb el trasllat de la capital d'Oviedo a Lleó, el territori mudarà de nom a regne de Lleó i també el títol de rei. No obstant això, conscients del passat que els precedia, els successius monarques encara va utilitzar la intitulació asturiana durant molts anys.