Jaume el Conqueridor[lower-alpha 1], anomenat també Jaume I d'Aragó[lower-alpha 2] (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[1] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276;[2] en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime[3] i en llatí Iacobus[lower-alpha 3], tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'[5]), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.[lower-alpha 4] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Jaume el Conqueridor |
Nom original | (an) Chaime I lo Conqueridor (ca) Jaume el Conqueridor (oc) Jacme lo Conquerent |
---|
|
Naixement | 2 febrer 1208 Montpeller (Corona d'Aragó)
|
---|
Mort | 27 juliol 1276 (68 anys) Alzira (Corona d'Aragó)
|
---|
Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (1278–) Catedral de València (1276–1278) |
---|
|
|
Comte de Rosselló |
---|
|
|
1242 – 27 juliol 1276 ← Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya – Jaume II de Mallorca → |
Rei de València |
---|
1238 – 27 juliol 1276 ← Zayyan ibn Mardanix – Pere el Gran → |
Comte d'Urgell |
---|
|
1234 – 27 juliol 1276 ← Pere I d'Urgell – Ponç IV de Cabrera → |
Rei de Mallorca |
---|
1230 – 27 juliol 1276 ← Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí – Jaume II de Mallorca → |
Comte de Barcelona |
---|
|
|
1213 – 27 juliol 1276 ← Pere el Catòlic – Pere el Gran → |
Senyor de Montpeller |
---|
1213 – 27 juliol 1276 ← Maria de Montpeller – Jaume II de Mallorca → |
Rei d'Aragó |
---|
|
1213 – 27 juliol 1276 ← Pere el Catòlic – Pere el Gran → |
|
|
|
|
Religió | Cristianisme |
---|
|
Ocupació | polític, guerrer, governant |
---|
|
Conflicte | Conquesta de la ciutat de Balansiya i conquesta de Mallorca |
---|
|
Títol | Comte de Ribagorça (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià)) Vescomte de Carlat Comte de Cerdanya |
---|
Família | Casa reial d'Aragó |
---|
Cònjuge | Elionor de Castella i d'Anglaterra (1221–1229), repudi Violant d'Hongria (1235–1251), mort del cònjuge Teresa Gil de Vidaure (1255–1265) |
---|
Parella | Aurembiaix d'Urgell (1228–1229) Blanca d'Antillón (1241–1242) Berenguera Ferrandis (1242–1244) Elvira Sarroca (dècada del 1250–) Guillema de Cabrera (1250–1252) Berenguela Alonso de Molina (1264–1272) Sibil·la de Saga (1274–1276) |
---|
Fills | Alfons d'Aragó i Castella ( Elionor de Castella i d'Anglaterra) Violant d'Aragó i d'Hongria ( Violant d'Hongria) Constança d'Aragó ( Violant d'Hongria) Pere el Gran ( Violant d'Hongria) Ferran Sanxis de Castre, fill il·legítim ( Blanca d'Antillón) Jaume II de Mallorca ( Violant d'Hongria) Pere I Ferrandis d'Híxar, fill il·legítim ( Berenguera Ferrandis) Sança d'Aragó i Hongria ( Violant d'Hongria) Elisabet d'Aragó i d'Hongria ( Violant d'Hongria) Maria d'Aragó i d'Hongria ( Violant d'Hongria) Ferran d'Aragó ( Violant d'Hongria) Sanç d'Aragó i d'Hongria ( Violant d'Hongria) Jaume Sarroca, fill il·legítim ( Elvira Sarroca) Pere del Rei, fill il·legítim ( Elvira Sarroca) Jaume de Xèrica, fill il·legítim ( Teresa Gil de Vidaure) Pere I d'Ayerbe, fill il·legítim ( Teresa Gil de Vidaure) |
---|
Pares | Pere el Catòlic i Maria de Montpeller |
---|
|
|
7 abril 1261 | Jura dels Furs de València
|
|
|
|
|
|
|
Tanca