Religió hel·lenística
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC). Hi va haver molta continuïtat en la religió hel·lenística: els déus grecs van continuar ser adorats, i els mateixos ritus van ser practicats com abans.
El canvi va venir de l'addició de noves religions d'altres països, incloent les deïtats egípcies Isis i Serapis, i els déus sirians Atargatis i Hadad. Aquestes van proporcionar una nova sortida a les persones que buscaven la connexió entre la vida present i la del més enllà. L'adoració de governants successors d'Alexandre va ser també una característica d'aquest període, especialment a Egipte. Els governants ptolemaics van adoptar la pràctica egípcia anterior amb el culte als herois grecs i el seu establiment com a Faraons dins del nou sincretisme del culte ptolemaic d'Alexandre el Gran. En qualsevol altre lloc, els governants podrien rebre l'estatus absolut d'un déu.
La màgia en el món grecoromà es va practicar àmpliament, sent també una pràctica continuista dels temps anteriors. Al llarg del món hel·lenístic, les persones consultaven oracles, i utilitzaven amulets i figures per dissuadir la desgràcia o llançar encanteris. També es va desenvolupar en aquesta era el complex sistema d'astrologia, que buscava determinar el caràcter i el futur d'una persona amb els moviments del sol, la lluna, i els planetes. Els sistemes de filosofia hel·lenístics, com Estoïcisme i Epicureisme, van oferir una alternativa a la religió tradicional, fins i tot si el seu impacte estava limitat en gran part a l'elit educada.