Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
From Wikipedia, the free encyclopedia
La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.[1][2] Aquestes accions eren comeses per grups de revolucionaris contra aquells als qui percebien com els seus enemics de classe, que incloïa tant a empresaris, industrials, terratinents i polítics de la dreta com a membres i béns de l'església catòlica, a qui tradicionalment les forces d'esquerra havia vist sempre com alineada al costat de les classes capitalistes i reaccionàries, i actuant com un factor necessari per a la repressió psicològica de l'obrer.[2][3][4][5]
Tipus | repressió política | ||
---|---|---|---|
Període | Guerra Civil espanyola | ||
Estat | Espanya | ||
Participant | |||
Format per | |||
El bàndol revoltat va basar gairebé des del principi les seves raons per revoltar-se en l'existència d'aquesta repressió, que atribuïen al mateix Govern de la República, als partits que el formaven i als sindicats que el recolzaven. Però els fets violents no es van iniciar fins al cap del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc a la guerra.[2][3][4][5] En general, es considera que la repressió en zona republicana, qualificada com a Terror Roig,[6] és l'argument definitiu dels revoltats per a reprimir i privar de drets als perdedors de la Guerra Civil.[7][8]