Rescat bancari espanyol
crisi financera / From Wikipedia, the free encyclopedia
El rescat bancari espanyol fa referència als ajuts públics i rescats financers proporcionats per la Unió Europea (UE) a les caixes d'estalvis des de l'inici de la crisi econòmica espanyola de 2008.[1][2]
Tipus | crisi financera | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 2009 - 2013 | ||
Estat | Espanya | ||
El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va actuar com a fons de rescat. En el seu informe de desembre de 2019, comptabilitzant les ajudes del FROB, el Fons de garantia de dipòsits (FGD) i la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), assenyala que es van gestionar processos de rescat d'entitats del sistema bancari que representaven el 38,3% del total de dipòsits coberts de les entitats amb els següents imports en milions d'euros: Bankia (22.424), Caixa Catalunya (CatalunyaCaixa) (12.599), Caixa Mediterrani (12.474), Novagalicia Banco (9.404), Banc de València ( 6.103), Caja Castilla-La Mancha (4.215), Sareb (2.192), Unnim (1997), BMN (1.645), Banc CEISS (1559), Cajasur (1.192) Banca Cívica (977), Caja3 (407), Banco Gallego (245) i Liberbank (124).[3]
Des del 2009 es van injectar més de 64.000 milions d'euros, incloent-hi el Fons de garantia de dipòsits.[4] D'aquesta quantitat, 41.300 milions van correspondre a fons del Mecanisme Europeu d'Estabilitat desemborsats per la UE entre el juliol del 2012 i el desembre del 2013, i sol·licitats pel Govern espanyol d'entre una disponibilitat de 100.000 milions.[5][6] Segons càlculs del 2020, 43.225 milions estarien perduts, un 73% dels ajuts públics aportats. El balanç publicat pel FROB el mateix any resumeix que l'Estat espanyol hauria invertit al sector financer 56.545 milions entre capital i productes híbrids, i 2.326 milions en garanties, només recuperant-ne 5.917 milions, un 10%.[3]