Revolució de 1943
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolució de 1943 fou un cop d'estat militar produït a l'Argentina el 4 de juny de 1943, que va enderrocar al govern constitucional del president Ramón Castillo, posant fi a la Dècada Infame.
Tipus | cop d'estat | ||
---|---|---|---|
Data | 4 juny 1943 | ||
Estat | Argentina | ||
L'historiador Miguel Ángel Scenna la va descriure com la contratapa històrica del cop del 6 de setembre de 1930… El 1930 va concloure un govern legal; el 1943 va acabar un govern semi-legal.[1]
Tres dictadors amb el títol de president es van succeir en el comandament: els generals Arturo Rawson (que va estar al comandament del país durant 3 dies), Pedro Pablo Ramírez i Edelmiro Farrell. Al seu torn, durant aquest període es van designar quatre militars en el lloc de vicepresident: Sabá H. Sueyro, Edelmiro Farrell (després president), Juan Domingo Perón (enderrocat per un cop d'estat militar a l'octubre de 1945) i Juan Pistarini.
En el seu transcurs el sindicalisme va accedir al poder polític per primera vegada en la història argentina, amb una aliança conformada principalment pels corrents socialista i sindicalista revolucionària, liderada pel llavors coronel Perón, que va donar origen al peronisme.